al contingut a la navegació Informació de contacte

TÀNIA SÁNCHEZ

En primer lloc, Tània, per la gent que no et coneix, et podries presentar breument?

Sóc la Tania Sanchez Santos, infermera de l’ABS de Cervera – Guissona, ciutadana de la vila de Guissona, tinc 28 anys i sóc infermera des de fa 2 anys. Vaig estudiar a la FUB a Manresa.

Des de quan et ve aquesta vocació per ser infermera?

Des de ben petita sempre m’ha agradat ajudar a les persones i tenia un objectiu molt clar i era que volia ser infermera. Amb 16 anys vaig començar a treballar a la residència agropecuària de Guissona com auxiliar cuidant als residents fins als 21 anys, els dos primers anys vaig compaginar la feina amb els estudis.

Actualment ens trobem immersos en una situació de pandèmia des del mes de març, recordes com la vas viure al començament?

El primer mes el vaig viure amb molta por, ja que vaig estar confinada amb COVID des del primer dia de pandèmia. Vaig tenir pocs símptomes, descomposició, vòmits, cefalea (mal de cap) i febre. Els meus pares i la meva parella també es van contagiar, i el risc del meus pares era superior al meu per l’edat i estava molt preocupada. També patia pels companys perquè estaven al peu de canó i al saber que no podia ajudar em va sorgir un sentiment de frustració. Un cop em vaig reincorporar, em va ajudar a reafirmar perquè vaig decidir ser infermera. Tot i que mai havia viscut aquesta sensació d’angoixa, de portar dos mascaretes amb les que et costa respirar, que et surten ferides a les orelles i al nas de la pressió de tantes hores, amb les ulleres o les pantalles protectores, les bates, la desinfecció constant de superfícies...  Vaig treballar tota la pandèmia al CAP de Guissona, ens vam distribuir en torns de 12h en dies alterns, per si un torn de professionals es contagiava que quedessin altres professionals sans per treballar. Viure aquesta situació ens va despertar a tots molt sentiment de grup, malgrat l’estrès, la preocupació dels meus companys de caure malalts i poder encomanar la malaltia als  familiars. Durant aquests mesos no només teníem de pacients els malalts per COVID sinó que també ens havíem de preocupar de la gent gran que estava als domicilis, els pacients amb malalties cròniques, les urgències que continuaven venint al CAP.  La feina a l’atenció primària no ha acabat, cada dia estem fent PCR, controlant els contactes dels pacients positius.  

Darrerament s’està dient que els joves no compleixen les mesures sanitàries per fer front a la COVID-19. Què n’opines tu com a jove i com a infermera?

Bé, considero que els joves són una part important de la societat i tampoc s’ha de criminalitzar la seva irresponsabilitat. Sí que és cert que es veuen casos en què l’ús de la mascareta no s’està complint a nivell de jovent, però són cada vegada menys freqüents.

Quins consells donaries a altres joves davant la situació actual?

Que prenguin consciència de la situació que s’està vivint i que, encara que ells puguin passar simptomatologia lleu, intentin posar-se en el lloc dels seus familiars/amics si han hagut de viure el COVID en la seva pròpia pell i facin un esforç en complir les mesures de protecció  que es demanen, com portar la mascareta, evitar les aglomeracions i estar alerta dels possibles símptomes per detectar el COVID quan abans millor i fer aïllament.

Gràcies per aquests consells i per haver-nos dedicat part del teu temps, Tània. Tant de bo, aconseguim canviar el volum de casos que hem tingut aquests darrers mesos.

Gràcies a vosaltres per haver comptat amb mi, ha sigut un plaer. Esperem que la tendència continuï a la baixa i així tenir el COVID sota control.