Clàudia Ribera, guanyadora dels microrelats de Sant Jordi 2021
La guissonenca, Clàudia Ribera, estudiant de 1r d'ESO, ha estat la guanyadora d'un lot de llibres del dia de Sant Jordi pel seu microrelat Lliçó de vida.
DILLUNS 26 ABRIL 2021
MICRORELAT GUANYADOR:
*LLIÇÓ DE VIDA*
Hi havia una vegada, en un lloc encantat, una princesa que es deia Elisabeth. Aquesta noia era molt xafardera, i per culpa d’això de vegades es ficava en problemes. Doncs bé, un dia passejava ben contenta per els jardins de palau, quan de sobte un misteriós personatge amb una capa grisa es va creuar amb la princesa. El noi tenia una cosa que a la noia li cridava molt l’atenció, i no només per el simple fet del seu posat tan estrany, si no perquè portava un llibre bastant gros que feia pinta de pesar bastant. Doncs quan la noia li va preguntar qui era el noi tot confós li va preguntar:
- Sóc l’Enric, que no em reconeixes?
La noia tota confosa li va dir amb un posat sorprès:
- Ostres, i tu què hi fas aquí?
El noi se l’ha va mirar desconcertat i li va respondre:
- Com que què hi faig? Sóc el jardiner reial.
La noia per un moment es va ficar a riure. I encara confosa li va preguntar:
- Però si ets tu! I què redimoni fas amb una capa, sembles un bruixot!!
El noi li va explicar que s’havia vestit així perquè feia uns dies la seva àvia Enriqueta havia emmalaltit i va anar a buscar cures a un mag que vivia en un bosc encantat ple de misteris, i li va donar un llibre encantat. Li va dir que si seguia les instruccions d’aquell majestuós llibre la seva àvia es curaria però si obria el llibre i no complia amb el que li havia dit el mag la seva àvia cauria en un llarg somni del qual mai despertaria.
Així doncs el noi va decidir obrir el llibre que li havia recomanat el mag, la primera ordre que havia de complir era anar amb una capa negra com el carbó, però elegant com la cua d’un mixó. I així ho va fer, cada dia anava complint els reptes que hi havia en aquell llibre.
Però a l’Elisabeth cada dia li cridava mes l’atenció aquell llibre, fins que un dia quan l’Enric estava distret arreglant els arbres de palau, la noia sense saber el que feia i les conseqüències que podia tenir fer allò, va agafar el llibre i el va obrir. Va llegir tot el llibre de dalt a baix i quan el va tancar es va quedar perplexa. El que la jove havia vist aquell dia, ella sabia que li canviaria la vida.
Des d’aquell dia l’Elisabeth no va poder tornar a parlar, allò que havia llegit el mag ho havia fet exprés perquè així si algun xafarder-a gosava tocar una cosa que no era d’ell-a hi hauria un càstig molt merescut. Així doncs des de que es va curar l’àvia de l’Enric ella no havia tornat a parlar i el jove encara es preguntava el per què.
EL MISSATGE QUE VULL TRANSMETRE EN AQUEST RELAT ÉS QUE MAI T’HAS DE FICAR ON NO ET DEMANEN.
FI
Clàudia Ribera, 1r ESO