AINA CARULLA

Avui coneixerem a l’Aina Carulla Huguet, una jove de Sant Guim de Freixenet apassionada i professional de la música que estudia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

En primer lloc, Aina, per la gent que no et coneix, ens agradaria que et presentessis.

Doncs bé, sóc l’Aina Carulla, una jove violoncel·lista de 22 anys de Sant Guim de Freixenet que actualment està estudiant pedagogia musical. Vaig iniciar-me als estudis musicals als 5 anys a l'Escola de Música de Sant Guim de Freixenet i vaig continuar els estudis fins a acabar el grau professional de música al Conservatori de Cervera. Després d'un any de preparació, fa 3 anys vaig entrar a l'ESMUC per cursar l'especialitat de pedagogia, el meu grau superior de música de violoncel amb cant modern d'instrument secundari.

A banda dels meus estudis, actualment toco el violoncel a la Jove Orquestra de Ponent de Lleida (JOP), sóc cantant del grup de música moderna Túsica, dirigeixo la coral infantil de Sant Guim juntament amb una companya del poble i també sóc professora de violoncel a l'escola de música de Santa Coloma de Queralt.

D’on et ve aquest interès per la música?

Bàsicament per context familiar, ja que la meva mare és mestra de primària en l’especialitat de música i, a més, la meva família és molt propera a la música malgrat no dedicar-s’hi professionalment. Per sort, vaig tenir l’oportunitat de fer l’extraescolar de música al mateix poble on vivia fins que anys més tard entrés al Conservatori a Cervera.

Actualment estudies a l’ESMUC, com et vas preparar per poder accedir-hi?

Durant tota la meva etapa escolar obligatòria (primària i ESO) vaig estar cursant paral·lelament els estudis de música. Posteriorment, vaig optar per estudiar el batxillerat musical, que combinava les assignatures comunes de l’institut amb les assignatures específiques del conservatori.

Quan vaig acabar el batxillerat i la selectivitat, vaig estar un curs dedicant-me exclusivament a la música, preparant-me al conservatori per les proves d’accés al grau superior de música. Vaig realitzar les proves d’accés fins a 3 centres musicals superiors diferents (Saragossa, Liceu i ESMUC), per tal d’ampliar les meves opcions d’accés, ja que les places són molt limitades.

Tu estàs estudiant pedagogia musical. Com és que vas escollir aquest itinerari?

A l’ESMUC, com en els altres centres d’estudis superiors de música, a l’haver-hi poques places per a cada especialitat, et pots presentar a diferents itineraris i, per aquest motiu, es fan proves específiques. En el meu cas, la meva preferència era l’especialitat d’interpretació de l’instrument però no vaig poder entrar-hi i finalment vaig entrar a pedagogia que en aquell moment era la meva segona opció d’accés.
Ara, mirant-ho amb perspectiva, estic molt contenta d’estar cursant aquesta especialitat ja que les meves passions sempre han estat la música i l’educació i aquesta carrera engloba les dues coses.

El sistema musical tradicional i sobretot el model pedagògic dels conservatoris encaren els músics a la seva professionalització només en l’àmbit interpretatiu, cosa que provoca que la resta d’especialitats, sobretot la pedagògica, sigui menystinguda. Tenint en compte que un gran percentatge de músics basaran la majoria dels seus ingressos laborals en impartir classes del seu instrument, els coneixements pedagògics són fonamentals per a la seva professió. Des d’aquí doncs, vull reivindicar el ventall d’opcions i itineraris que hi ha en la formació musical superior, a part de la interpretativa.

En estudis superiors musicals, hi ha molta diferència (accés, preus, centres, reconeixement) respecte els universitaris?

Totalment. En primer lloc, com bé has dit, s’anomenen estudis de grau superior de música, però a diferència dels cicles formatius de grau superior, els estudis de música tenen una durada de 4 anys i el mateix pes lectiu a nivell de crèdits que un grau universitari. Al ser però, una disciplina artística, té una regulació una mica especial i en el nostre cas, el títol obtingut no té el mateix reconeixement que un d’universitari tot i complir els mateixos requisits.

Pel que fa a l’accés al grau, com ja he comentat, cada centre fa les seves pròpies proves específiques on valoren coneixements de llenguatge musical (a nivell molt ampli), d’interpretació de l’instrument i coneixements específics de l’itinerari musical al qual optis.

Per últim, pel que fa al preu, els estudis musicals són el tercer tipus d’escola pública més cara de Catalunya degut a la quantitat de recursos que requereix (classes individuals, aules d’estudi, pianos, instruments, material sonor…) i als pocs pressupostos i ajudes econòmiques que es reben per part de les institucions.

Has pensat en continuar els teus estudis fora de Catalunya?

Malgrat no tenir molt clar el què, sí que m’agradaria fer algun màster o formacions específiques relacionades amb la pedagogia musical. Especialitzar-me en algun camp de la didàctica o aprofundir en els marcs teòrics de la pedagogia. M’agradaria buscar aquesta formació fora de Catalunya ja que en altres països europeus tenen molta més tradició pedagògica que aquí.

On t’agradaria arribar dins el món de la música a nivell professional?

Tinc bastants camps oberts però m’agradaria combinar tota la part pedagògica de professora en centres i projectes educatius, mantenir la part interpretativa (sigui en música clàssica o moderna) i també m’agradaria vincular-ho tot a través de projectes socials que ajuntin la música, la pedagogia i els valors ètics i socials que defenso.

Quines recomanacions faries per aquells/es joves que volen estudiar-los?

Primer els diria que es preguntin si realment es volen professionalitzar en la música.

Una cosa que trobo perillosa i problemàtica és que el sistema educatiu musical centri la seva tasca educativa en la professionalització dels alumnes. És cert que la professionalització ha d’estar garantida per aquells qui realment vulguin dedicar-s’hi, però la música, per si sola, és una eina d’enriquiment personal que no té per què ser duta al camp professional.

Això ho remarco perquè com amb tot, quan t’hi dediques, té risc de perdre tota la part de gaudi i vocacional, i més en el món artístic, on has d’entregar-t’hi completament. Això pot arribar a ser molt desgastant, però evidentment, moltes persones hem escollit aquest camí i n’estem orgulloses. Simplement considero que és un factor a tenir en compte i a decidir a consciència.

Si t’acabes dedicant a la música, crec que és imprescindible vetllar per mantenir els teus interessos musicals propis i el gaudi a través de projectes paral·lels a la vessant acadèmica. És fàcil si no, que la pressió curricular i els climes de competència juguin en contra teva. El més primordial és respectar el teu ritme de progrés personal i no perdre mai la curiositat per aprendre, investigar i gaudir realment de la música.

Bona recomanació. Bé, Aina, ha sigut un plaer poder compartir aquesta entrevista amb tu. Des de l’Oficina Jove et desitgem molta sort en el teu futur personal i professional en el món de la música.