ALBA GRANELL

Fa poc més d'un mes va iniciar un nou curs escolar. Per aquest motiu, aquest mes, a la secció de Joves en Positiu, coneixerem a una jove cerverina que ha fet  de la seva passió per la literatura en la seva professió com a professora d'institut: l'Alba Granell Rosich.

En primer lloc, Alba, ens agradaria poder-te conèixer millor. Et podries presentar breument?

Vaig néixer l’any 1994 a Cervera, on visc actualment. L’afany de conèixer i aprendre va fer que decidís estudiar el grau en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra) un cop acabat el Batxillerat a l’Institut la Segarra. Posteriorment, la voluntat de centrar-me en l’estudi de tot allò que tenia a veure amb la llengua i la literatura catalanes va fer que comencés un segon grau: Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). El vaig acabar el juny passat. Ara soc professora a l’Institut La Serra de Mollerussa i combino aquesta feina amb altres projectes del món de les lletres.

Recordes quan et va venir aquesta passió per la literatura?

Tinc la sensació que llegir sempre ha format part de la meva vida. Sempre hi ha sigut, com un salconduit per passar d’una realitat a una altra. El que sí que recordo especialment és quan la literatura catalana va passar a formar part d’una de les meves passions. Va ser a quart d’ESO, quan vaig descobrir Pere Calders. M’agradaria haver llegit Les cròniques de la veritat oculta molt abans. Recordo que em va obrir una porta de la literatura catalana que desconeixia; em va permetre entrar en mons on la fabulació i l’absurd es trobaven per construir contes. Calders no només em va ajudar a  saber llegir literatura, sinó que em va demostrar que, si t’ho proposes, pots crear-ne tu mateix. Es pot dir que amb ell van començar les meves ganes de llegir i escriure, i les he dut amb mi des de llavors.  

Tenies o tens algun/a escriptor/a de referència?

És complicat respondre aquesta pregunta, perquè tots aquells autors que llegeixes i t’agraden els vas incorporant al calaix dels referents. Com he dit, la narrativa de Pere Calders m’acompanya des de fa molts anys. Quan el rellegeixo, sempre hi trobo alguna cosa nova i per mi això és una literatura vertaderament interpel·lant. Encara pel que fa als contes, també m’interessen Quim Monzó i Sergi Pàmies, hereus de la tradició caldersiana. De poesia en vull destacar Màrius Torres i les poètiques del desig de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal o, en l’actualitat, Maria Cabrera. A la tribuna novel·lística hi situo Mercè Rodoreda. Ella deia que escriure bé és dir allò essencial de forma simple. En la seva prosa hi veus que no hi sobra res, però tampoc hi falta cap cosa, perquè allò que no diu, ho has de trobar tu com a lector. Cal dir que Rodoreda m’interessa també dins el conjunt d’escriptores de la preguerra, dones que van aconseguir fer-se un lloc en el panorama cultural català en uns temps d’esperança creixent per al feminisme. Em refereixo, per exemple, a Dolors Monserdà i Caterina Albert, situades més aviat als inicis de tot plegat, fins a Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau o la mateixa Rodoreda.

Com veus el panorama literari a la nostra comarca?

És una pregunta delicada de respondre. Diguem que podria tenir més vitalitat. Si no es produeix més potser és pel caràcter més aviat eixut que ens caracteritza. Evidentment que casa nostra ha vist néixer grans personalitats relacionades amb la literatura: Carmen Balcells, Jaume Ferran, Joan Margarit, Jordi Pàmias, Manuel de Pedrolo (aprofito per recomanar l’Espai Pedrolo del Castell de Concabella), Ramon Turull o Rosa Fabregat. Després també tenim iniciatives com el premi 7lletres o el Festival SegaMots. Però m’agradaria que el sector literari encara fos més enèrgic. Suposo que no en tenim mai prou, oi? Com diu el títol d’un poema de Carner, «mai no és tothom content».

Actualment condueixes un grup de lectura per a joves a la Biblioteca de Cervera. Com valores l’experiència?

Com que és mensual, de moment només hem fet una sessió, però la valoració és molt positiva. És un club destinat a joves de primer i segon d’ESO. Es tracta d’un espai acollidor per parlar de literatura i compartir impressions lectores. L’elecció final de les lectures la faig jo, però he volgut que el plantejament fos el més democràtic possible. Els integrants del grup em passen propostes, tant de llibres concrets com de gèneres, i jo les valoro. Encara hi ha places disponibles, així que animo a tots els joves lectors a apuntar-s’hi!

A banda, també imparteixes classes en un institut de secundària. Com estàs vivint aquest inici de curs tan atípic?

Sí, treballo a l’Institut La Serra de Mollerussa. Uf! No és gens fàcil. Es pot dir que és la meva primera substitució i començar amb les condicions actuals és tot un repte, la veritat. En general, els companys docents diuen que tot és molt més fred. Jo també ho visc així. L’altre dia vaig ajudar a calmar una alumna amb un atac d’ansietat. Com representa que ho has de fer mantenint les distàncies? També és trist quan penses que realment no saps ni la cara que fan els teus alumnes. Ells tampoc saben la que fas tu, és clar. En fi, tot plegat és molt complicat, però estic descobrint que la docència m’encanta.  

En uns anys, com a filòloga, en quin àmbit t’agradaria treballar: docència, investigació, divulgació...?

Bé, per prudència i comoditat, sempre m’agrada definir-me com a graduada en Filologia Catalana, de la mateixa forma que no em considero una humanista, sinó una graduada en Humanitats. De moment estic descobrint que la docència a secundària m’entusiasma. M’agradaria poder-ho anar combinant amb projectes i no descarto engegar alguna investigació. La qüestió és aprendre i no parar!