ALEXANDRE ARS PUJOL

ENTREVISTEM AL JOVE ALEXANDRE ARS PUJOL, UN JOVE ACTOR DE GUISSONA QUE TREBALLA A MADRID

1. Quan vas iniciar-te en el món del teatre? Com va néixer en tu la il·lusió de convertir-te en actor?

Doncs no va ser fins al cap de temps d’estar fent teatre perquè m’agradava quan vaig decidir que volia dedicar-m’hi. Al principi, la música, la interpretació i la dansa les practicava perquè m’encantaven,

2. Hi va haver alguna persona, moment o experiència que et marqués especialment quan vas començar?

A Guissona, la Montse Esteve, és una persona que sempre ha confiat en mi i ha vist el potencial que podia tenir. I també formar part del grup dels 4 Gats, allà sí que fèiem teatre del bo!

3. De quina manera ha influït Guissona i la Segarra en la teva manera d’entendre i viure el teatre? T’has sentit recolzat per la teva família i el teu entorn?

És una pregunta molt complicada, ja que no tenia cap referent que s’hi dediqués, aleshores, ni per mi ni per la meva família ho veia una opció viable. Més endavant, quan tenia 18 i 19 anys, per mi ja es va convertir en una necessitat, i vaig començar la formació professional. Al principi vaig haver de lluitar molt sol perquè em deixessin fer-ho, a poc a poc el meu entorn va veure que així era feliç i que començava a donar els seus fruits.

4. Quins van ser els teus primers passos en el món de la interpretació?

Com he dit abans, el primer que vaig fer va ser amb la companyia dels 4 Gats, “Una nit a casa seva, senyora” i “Toc Toc”. Els hi guardo un record molt especial.

5. Quines obres o projectes has interpretat fins ara que consideres més especials?

“Fama, el musical”, que va ser el primer que em va obrir les portes del musical de gran format, i interpretar a Elder Price a “The Book of Mormon”, ja que ha sigut el repte més gran al que m’he enfrontat.

6. Com has viscut els reconeixements/premis que has rebut fins al moment?

Amb sorpresa, primer de tot, perquè no m’ho esperava gens. I després amb molta alegria perquè hi ha molta gent que fa anys que es dedica això i no tenen cap reconeixement de l’estil, i és un regal.

7. Com està sent l’experiència de fer gira a Madrid i connectar amb nous públics?

Madrid ja s’ha convertit en la 3a ciutat del món amb més indústria de Teatre Musical, després de Bradway (Nova York) i el West end (Londres). Poder estar fent de protagonista a la Gran Via és un somni fet realitat.

8. Quins reptes i aprenentatges estàs vivint?

Tot i ser un somni fet realitat, aquesta obra suposa un repte físic i vocal molt exigent, sempre faig broma i dic que visc una vida de clausura.

Des que em llevo al matí, tot el que faig al dia s’encara per a poder fer la funció i poder-la fer bé. És una partitura molt exigent i a les persones el primer que se’ns cansa és la veu. Descansar molt i beure molta aigua són els meus imprescindibles bàsics.

9. Quins projectes o somnis tens de cara al futur com a actor?

M’agradaria crear i dirigir teatre i també m’agradaria tocar una mica l’audiovisual, és un altre medi interpretatiu completament diferent i m’agradaria explorar-lo.

10. Què t’agradaria dir als joves que somnien dedicar-se al teatre o a la interpretació?

Que no és fàcil, però que si senten que ho necessiten, ho lluitin.

Que gaudeixin cada pas, no hi ha un objectiu real en aquesta carrera. Si volen fer teatre, l’han de gaudir fent-lo amateur els dissabtes a la tarda, o de gira amb un infantil pseudo-professional, o en un petit format a l’Off-Barcelona, tots els llocs són vàlids i haurien de sentir-se així.

I per acabar, que s’empapin de moltes arts, no només de la interpretació. Som artistes i tot el que ens envolta ens enriqueix: doncs interessem-nos i formem-nos amb el màxim de coses que puguem!