al contingut a la navegació Informació de contacte

ARIADNA CASTELLÀ SOCIATS

Avui parlem amb l’Ariadna Castellà Sociats, una jove de Tarroja de Segarra que actualment realitza tallers de prevenció de la violència  masclista.

 Ariadna Imatge_.jpg

Primer de tot Ariadna, et pots presentar breument per a qui no et coneix? (edat, estudis, treball, on vius...)

Bones, soc l’Ariadna, tinc 31 anys i visc a Tarroja de Segarra. Soc educadora social especialitzada en feminisme, Terapeuta Gestalt, Coach en Programació Neurolingüística i Pedagoga Sistèmica.

A què et dediques? ( en el cas de treballar)

Em dedico principalment a donar tallers en l’àmbit escolar, tant a primària com a secundària, també a la resta de la comunitat educativa, professorat i famílies.

Soc tècnica en Punts Liles, un espai de sensibilització, prevenció i abordatge de violències sexuals i LGTBIQ+fòbiques als espais d’oci nocturn.

I finalment també, acompanyo processos de creixement personal com a Terapeuta Gestalt i Pedagoga Sistèmica, a joves i persones adultes.  

Pots explicar en què consisteix el projecte dels tallers que oferiu a escoles, instituts? D’on va sorgir la idea?

El propòsit dels tallers que oferim a les escoles i instituts sorgeix de la necessitat de vetllar per una societat més equitativa i lliure de violències, on l’assertivitat i el respecte siguin els canals de comunicació entre les persones, i l’esperit crític les ulleres amb les quals veure que la diversitat és font de riquesa. Perquè tota persona tingui plenament el dret de ser i mostrar-se lliure de violències masclistes.

La idea del projecte pren força, malauradament, a partir del feminicidi d’una noia de Tàrrega l’any 2013. Des de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Tàrrega comencen a impulsar els tallers per a la prevenció de la violència masclista en l’àmbit de la parella als Instituts de Tàrrega i concretament a 4t d’ESO. Jo m’adhereixo al programa com a tècnica d’igualtat de la mateixa regidoria el 2018. I el 2019 sento la necessitat i el desig de dedicar-me de forma autònoma en aquest àmbit. Així doncs, comencem, juntament amb un petit equip de l’àmbit social i la psicologia a generar tallers en matèria de prevenció a la violència masclista per a primària, l’ESO, professorat i famílies.

El projecte consisteix a dotar d’eines i recursos en relació amb la gestió emocional, la construcció de la identitat i l’expressió de gènere, la sexualitat, l’autoestima i la salut mental.

Actualment, estem treballant principalment per la zona de l’Urgell i Pla d’Urgell, Pallars Jussà, alguns pobles del costat de Lleida i província de Tarragona. També col·laborem amb els tallers en matèria de prevenció de violències masclistes que ofereix la Generalitat de Catalunya des del departament d’educació.

Quina valoració en fas dels tallers a nivell professional i personal?

La valoració que faig dels tallers tant a escala professional com personal, és que oferim pocs espais dins l’educació formal perquè les persones facin introspecció sobre quina càrrega pren el gènere en la seva identitat i la seva gestió emocional, a l’hora d’explorar la seva sexualitat i compartir-la, quin impacte té en la seva autoestima i com afecta en la seva salut mental. I la veritat això m’entristeix.

A trets generals observem en entrar a les aules, que es continuen reproduint els mandats de gènere hegemònics, i que aquelles persones que surten d’aquests mandats sovint són castigades per la seva dissidència, per no seguir les normes d’un sistema patriarcal.

Donem, com a societat, la responsabilitat d’aquest canvi a les persones joves i a la infància. I hem de tenir clar que la responsabilitat ha de recaure en tota la societat, començant per les persones adultes, que som les qui reproduïm aquests mandats. Les TRIC (tecnologies de les relacions, la informació i la comunicació), tampoc ens faciliten la feina, ja que venen carregades d’aquests missatges i que a més, ens els presenten com a models d’èxit social.

Per tant, tot i que considero molt important continuar donant més espais on l’alumnat pugui repensar-se, pugui expressar les seves inquietuds, pors, limitacions, pugui mostrar-se vulnerable davant dels mandats i les exigències que configuren aquest sistema patriarcal, no n’hi ha prou. Necessitem la implicació de totes les persones que configuren la comunitat educativa, dotar-les d’eines i recursos perquè puguin, primer, repensar-se i veure quin impacte ha tingut en les seves decisions i en les seves vides el gènere, per poder incorporar una mirada feminista en la seva tasca educativa, i per això, necessitem dedicar-hi hores.

Fent la comparativa, per exemple; amb aprendre a sumar. Una persona per aprendre a sumar entenem que amb una hora a la setmana no en té prou. Però en temes de prevenció de violència masclista, és a dir, de gestió emocional, de construcció de la identitat, d’exploració de la sexualitat, de configuració de l’autoestima i salut mental, creiem que amb tres hores a l’any i a 4t d’ESO n’hi ha suficient. Sincerament, m’enfada, ens esgarrifem que la mitjana d’entrada a la pornografia sigui dels 8 anys en els nois a Espanya, però les alternatives que els hi oferim són una xerrada de prevenció d’embarassos no planificats i prevenció a les ITS i les ETS a 3r d’ESO. Ens fiquem les mans al cap de com les noies centren la seva atenció en el seu aspecte físic i en els percentatges de Trastorns de Conducta Alimentària que representen, però no ens fa mal de cap tota la campanya publicitària que emeten entorn del model de bellesa de la dona i els greuges que això comporta. Crec que com a societat estem intentant curar un tall profund amb una “tirita”.

Personalment, i la pràctica professional m’ho corrobora, crec que no tindríem tant fracàs escolar, ni conductes disruptives a les aules i ni fora d’elles, ni tanta violència en les nostres maneres de relacionar-nos, tant amb nosaltres mateixes, com amb les altres persones, si partíssim d’una educació que vetlla pel creixement personal, per la intel·ligència emocional i per trencar amb els mandats de gènere que jerarquitzen els cossos, la sexualitat i les vides. 

El DIA DE LA DONA? I el 25N Són dates per sensibilitzar a la població, sobre la igualtat de gènere, la no violència... però com es pot treballar durant tot l’any aquesta campanya de sensibilització? Què ens proposes?

Tant el 8 de març, com el 25 de novembre, són dates que necessitem visibilitzar per sensibilitzar a tota la societat amb relació a aquest sistema opressor i responsabilitzar-nos que com a societat som el seu braç executor.

El problema és que només fiquem el focus durant dos dies a l’any, invertim recursos en aquests dos dies per sensibilitzar la població en general davant una violència masclista que opera cada dia, els 365 dies de l’any.

Rebem constantment missatges que contradiuen el 8M i el 25N, des de les TRIC, en el nostre dia a dia, amb les persones que ens relacionem i inclús els missatges que hem interioritzat a causa de la socialització i la constant repetició d’aquests. Per això considero imprescindible, que més enllà de les campanyes que es puguin fer en aquestes dues dates, necessitem incorporar aquesta mirada els 365 dies de l’any. Com? Oferint formacions, espais de trobada entre joves i també amb persones adultes, espais no mixtos, ja que la càrrega del gènere (i no només el gènere) ens situa en posicions de partida molt desiguals. Necessitem espais on repensar-nos individualment i socialment, posant de valor les cures i situant-les al centre de la vida.

Necessitem professionals amb perspectiva feminista interseccional que entrin a les institucions que dinamitzin espais d’introspecció per veure l’impacte d’aquest sistema, les desigualtats, discriminacions i les violències que d’aquest se’n deriven. I necessitem intervenir amb totes les edats i des de tots els àmbits per generar consciència i canvis reals.

Què realitzes en el teu temps lliure?

El meu temps lliure, el dedico sobretot a continuar-me formant, sigui de forma autodidàctica o assistint a seminaris, cursos i/o conferències.

L’aprenentatge es converteix en oci si el que aprens t’enganxa, t’agrada, et desperta curiositat i t’enriqueix personalment i professionalment. Considero que la formació en qualsevol àmbit professional hauria de ser continuada al llarg de tota la vida.

I també dedico el meu temps lliure al creixement personal, ja que considero que ens aniria molt millor com a societat, si tinguéssim espais d’introspecció i cures, per poder-nos relacionar, tant amb nosaltres mateixes, com amb les altres persones, amb respecte i llibertat.

Què diries als i les joves que participen d’aquests tallers?

Primer de tot, posar de manifest la seva valentia. D’entrada mirar-se cap en dins és una feina que requereix coratge, a ningú ens agrada mirar-nos els fantasmes que carreguem. Però és de vital importància si el que volem assolir és una societat més justa, equitativa i que la bandera que ens representi sigui la de la llibertat.

I després, agrair la seva predisposició per repensar-nos individualment i socialment. Així que les paraules que tinc cap a elles, són d’infinit agraïment, agraïment per la manera que tenen d’obrir-se i exposar situacions de vulnerabilitat per les que han passat o estan passant, agraïda per deixar-me aprendre de cada una de les seves experiències i agraïda per la seva confiança.

Cal dir que no soc ni masclista ni feminista, és com dir que ni estic a favor ni en contra de la tortura. Per això necessitem posicionar-nos com a feministes i perquè així sigui, necessitem mirar de cara els mandats del gènere i com ens limiten en les nostres maneres de pensar, de fer i de relacionar-nos. Ja que el masclisme és com un virus que muta tantes vegades com siguin necessàries per adaptar-se al nou entorn. I l’única manera d’abolir aquesta pandèmia és generant canvis individuals perquè tinguin un impacte social.

De part de tot l'equip de l'Oficina Jove, moltes gràcies Ariadna!