al contingut a la navegació Informació de contacte

BAND TOKADES

Avui coneixerem el grup de percussió Band Tokades, un grup no mixte nascut fa 17 anys.

IMG-20190831-WA0066.jpg

Què és Band Tokades?

Som un grup de percussió no mixte, un espai de dones i per a dones.
Band Tokades neix fa 17 anys amb intencions molt clares: compartir estones entre amigues, passar-ho bé, i sobretot, reclamar espais per a la dona i pel seu empoderament personal dins l’àmbit cultural, com a consumidora i també com a productora de cultura. D’aquesta manera, Band Tokades es va consolidant amb el pas dels anys com un espai soror de creació, empoderament i cures. Espai construït entre totes les membres que n’han format part i les qui seguim formant part actualment, més de 65 dones, de les quals 18 estem al peu del canó.

Actuem en festes populars, festivals, cercaviles, concerts, espectacles temàtics...

Entre altres. I també ens podeu veure, en un dia molt especial per a nosaltres, Divendres d’Aquelarre, a la Plaça Major de Cervera on presentem des de fa 14 anys l’espectacle de Divendres d’Aquelarre. Cada any sobre una temàtica diferent, sempre abordant realitats feministes i innovant any rere any la posada en escena, que culpeix i interpel·la a totes les qui ocupen la plaça aquella nit. Sempre amb la intenció de posar al centre els feminismes i donar veu a aquelles dones que no se les va escoltar o se les va fer callar.

Si ens haguéssim de definir, així a trets generals, podríem dir que ens caracteritza el creixement, la força, la sororitat i la diversitat. Aprenent unes de les altres, anem construint tot allò pel qual volem apostar i per projectes col·lectius. No creiem en la competència com a forma de superació sinó en la sororitat, el suport mutu i la presa de decisions a través del consens en assemblea.

És només un espai exclusiu per a dones?

És un espai exclusiu per a dones en el sentit més inclusiu i divers: persones de gènere femení i totes aquelles identitats no binàries i dissidents.

La creació d’aquest espai neix d’una necessitat clara, fruit de la situació social actual, i és que la majoria d’espais, no sols els culturals, són espais masculinitzats on normalment el lideratge és dels homes, i la veu d’aquests sol predominar per sobre de les altres identitats. Amb l’objectiu de posar-nos a nosaltres, a les nostres experiències i les nostres veus en el centre, apostem per originar espais en els quals les dones puguem relacionar-nos més enllà de cànons, rols o normativitats que provenen de la societat patriarcal. Busquem desfer-nos d’actituds o maneres de fer com la competitivitat, els prejudicis o la jerarquia en favor dels espais d’escolta, de suport mutu, d’aprenentatge i creixement cooperatiu, d’assemblearisme i horitzontalitat. I creiem que un espai no mixte afavoreix en la creació d’aquestes sinergies.

Amb què us inspireu per fer els espectacles, en concret el que feu el Divendres d’Aquelarre?

A l’hora de crear i fer espectacles, principalment ens inspirem en posar al centre la lluita feminista i el poder de les dones. Donant veu a totes aquelles dones que al llarg de la història han quedat en l’anonimat, no se les ha escoltat, se les ha fet callar o directament les han matat. D’aquesta manera, tenim l’oportunitat de crear espais per a la conscienciació, la reflexió i la crítica vers aquesta societat heteropatriarcal i heteronormativa en la qual seguim vivint actualment.

És per això que el Divendres d’Aquelarre neix amb la voluntat clara de fugir de la idea falocentrista i androcèntrica que envolten al mascle cabró, com a únic personatge característic de l’Aquelarre. Una festa que antigament i encara actualment, segueix sent un espai masculinitzat, una festa produïda i organitzada majoritàriament per homes cisgènere, blancs i heteronormatius. D’aquesta manera, neix la necessitat de crear un espai per a reivindicar la figura de la dona, és per això que l’any 2005 es pareix la figura de La Cabrona. Un Divendres d’Aquelarre que es situa com a reclam de la presència de dones en la creació i direcció d’espectacles culturals, en concret Aquelarre, “la trobada/festa de les bruixes”. Definició que perd sentit si centrem l’Aquelarre en dissabte i la coneguda escorreguda del Mascle Cabró.

Depenent dels anys, l’espectacle ha anat agafant diversos i múltiples camins. En l’últim espectacle, Nü Shu, ens inspirem en històries de vida reals de dones invisibilitzades, en referents musicals com Perotá Chingó, Ana Tijoux, Mafalda… entre altres. També tenim com a referència companyies com Les Impuxibles amb les germanes Peya. Però sobretot, parlem de dones, de nosaltres, del nostre dia a dia, de les dones que formen part de la nostra vida. Amigues, companyes, mares, germanes… A trets generals, parlem de dones en el sentit més ampli i divers. Al cap i a la fi, posem sobre la taula la figura de la dona no només com productora sinó també consumidora de cultura. Visibilitzant històries de moltes dones a través d’accions de reivindicació, conscienciació, de crítica dalt i baix de l’escenari.

Espectacles plens de contingut relacionat amb vivències pròpies, de desigualtats, discriminacions i violències que ens travessen directament i altres que no, però que també volem visibilitzar i donar suport a través de les arts escèniques i la cultura. És per això que pren molt sentit el rerefons del missatge a transmetre en cada un dels espectacles, volem interpel·lar directament a l’espectador/a. Fem i volem seguir fent espectacles que visibilitzin, impactin, remoguin, que creïn soroll cognitiu ajudin a plantar llavors que vagin florint. Projectes que ens convidin a deconstruir tots aquells discursos patriarcals que ens han acompanyat durant el nostre creixement i que hem integrat en el nostre dia a dia.

Com us heu inspirat per a actuar durant aquesta pandèmia?

Està sent un moment de valoració, estem aprofitant aquesta parada forçada per donar espai a nous projectes, i posar-nos a nosaltres mateixes al centre. Ho duem a terme a través de l’escolta activa, la comunicació, les cures i l’empatia, ja que en un moment en què la distància és imposada, notem que hem de treballar més per seguir enfortint els vincles. D’aquesta manera, poder veure amb claredat i gestionar els nous reptes que ens estem marcant com a grup. També hem hagut d’aprendre a seguir treballant des de la distància i familiaritzar-nos amb altres maneres de fer i treballar.

Malgrat els obstacles actuals, tenim la sort de poder participar en actes i trobades col·lectives, que ens donen l’oportunitat de crear xarxa, empoderar-nos i compartir altres formes de treballar posant un focus important en les cures. L’exemple més clar d’aquestes trobades és el Projecte del Percuencontro. Un espai de trobada per a grups de percussió no mixtes i feministes d’arreu de l’EstatEspanyol. Arran d’aquest vincle, aquest passat 8M vam poder participar en una performance tendra i emotiva dedicada a la memòria de les 56 nenes cremades a Hogar Seguro, de Guatemala, el 2017. Va ser una jornada organitzada per un altre

grup de percussió no-mixte: les Somsò del Poble Sec. La performance combinava percussió, poesia i representació i va estar plena de companyonia i complicitat on vam poder recuperar energies per seguir picant fort els nostres tambors per la lluita feminista.

Com veieu el futur?

El futur és incert, ja que aquesta pandèmia ens ha trastocat a totes, ja sigui en el nostre dia a dia, ja per tot el que hem patit, la mancança de bolos, no poder seguir amb el planning que teníem i mirar de reformular-lo constantment per adaptar-nos a una realitat canviant. Tot i així el que ens queda clar és que la cultura és el que ens ha mantingut en equilibri i ens ha ajudat a créixer com a grup, ja que ens ha donat l’empenta per aprofundir en la gestió de grup i les dinàmiques internes, a les quals hem volgut donar prioritat en aquesta etapa on la comunicació constant ens sembla essencial per avançar.

No creiem ser les úniques que enyorem el caliu de la cultura sense restriccions, tota la comunitat cultural, arrel d’aquest gran obstacle, s’ha unit més que mai per a reivindicar el valor sanador i terapèutic de la cultura com a eina per acompanyar les persones en aquesta situació que està afectant a nivells interns, personals.

IMG-20200913-WA0008.jpg