BRAHIM OUMATOU

Avui entrevistem a Brahim Oumatou, un jove de vint-i-quatre anys procedent del Marroc que viu a Cervera, ha aconseguit regularitzar la seva situació de residència i treball després d’un procés costós, per trobar una vida millor a Catalunya.

1. Ens pots explicar d’on ets i què et va motivar a venir a Catalunya?

Soc del Marroc. Vaig venir a Catalunya amb vint-i-un anys per buscar una vida millor i ajudar la meva família. Vaig sortir sol amb una patera des d’Algèria fins a Almeria, i des d’allà vaig anar a Cervera.

2. Com va ser la teva arribada a Cervera i quines van ser les primeres dificultats que vas trobar?

La meva arribada a Cervera va ser una mica dura. Només hi vivia el meu germà, però jo no tenia amistats. Tot era nou per a mi: l’idioma, els costums... Em sentia molt sol durant els primers mesos. Vaig apuntar-me a l’escola d’adults per aprendre català i castellà. He anat fent feines i també a Barcelona.

3. Quan vas arribar, quina era la teva situació personal i laboral?

Al Marroc vaig estudiar poc. Treballava fent feines de jardineria i ajudant en reparacions de cases, però no tenia un bon futur. Vaig decidir emigrar per ajudar la meva família i també per millorar la meva situació personal. Volia tenir més oportunitats laborals i un futur millor.

4. Per què vas decidir iniciar el procés d’arrelament socioformatiu? Quin curs vas fer?

Era el pas més fàcil per començar a tenir la documentació. Ja feia dos anys que era a Catalunya i tenia l’oportunitat de fer un arrelament socioformatiu per obtenir primer el permís de residència. La tècnica d’inclusió de l’Oficina Jove em va ajudar a buscar una formació: un Certificat de Professionalitat de Jardineria a la comarca del Bages, un curs que m’agradava i em motivava. Era una oportunitat per formar-me i trobar feina. Cada dia anava amb tren fins a Manresa i després amb autobús fins a Santpedor.

5. Com va ser la teva experiència durant la formació? Et va ajudar a integrar-te i trobar oportunitats?

La meva experiència durant la formació va ser molt positiva. A la Fundació AMPANS ens van orientar molt i ens van ajudar durant tot el procés. A més, vaig poder fer pràctiques a la Jardineria Mallol de Cervera.

    6. Quins van ser els principals reptes per passar de l’arrelament socioformatiu a l’arrelament laboral?

Va ser molt beneficiós perquè et permet tenir una documentació més estable. Pots treballar durant un any amb permís de treball i, quan el renoves, la següent autorització ja és de quatre anys.

7. Com vas aconseguir la teva primera feina amb contracte a Catalunya?

La meva primera feina amb contracte laboral a Catalunya ha estat en una empresa de manteniment elèctric a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell). Tot i això, no descarto continuar treballant en altres sectors i seguir millorant professionalment.

8. Actualment treballes a Castellnou de Seana: com és la teva feina i què t’agrada més del teu dia a dia?

Tinc el carnet de conduir i ens desplacem amb el cotxe d’empresa per fer manteniment elèctric a diferents granges de la comarca del Pla d’Urgell i dels voltants. Revisem els focus, els llums i totes les instal·lacions elèctriques que ens demanen.

9. Què ha canviat en la teva vida des que vas regularitzar la teva situació?

Ara estic més tranquil i més content. Tot i això, m’agradaria, a poc a poc, poder treballar en una altra cosa, com ara la jardineria.

10. Quin consell donaries a altres joves que estan en la mateixa situació que tu quan vas arribar?

Els diria que tinguin paciència. Han d’esperar dos anys per obtenir el permís de residència, però mentrestant poden estudiar català, castellà o allò que més els agradi. Amb el passaport es pot estudiar. A poc a poc també aniran coneixent més gent i s’aniran integrant.