CAMIL ARMAS ROCHA
Avui coneixerem a la Camil Armas Rocha, una jove creativa emprenedora resident a Biosca, la qual ha visibilitzat el seu art a través de diferents suports, espais...
-Presenta't per a qui no et conegui. Qui ets? A què et dediques?
Em dic Camil Armas Rocha, tinc vint-i-set anys, vaig néixer a Veneçuela i soc de Barcelona des del 2003. Soc il·lustradora, mama i una persona creativa en general.
-Parla'ns del teu negoci CAMILUSTRA.ES
Camilustra va néixer a l’acabar la meva formació com a il·lustradora a l’escola Massana de Barcelona. Buscava la meva marca per dirigir-me al públic. Finalment Camilustra en comptes d’una marca es va convertir en la meva identitat. Camilustra soc jo. Represento amb imatges el que sento, el que veig, el que vull comunicar… i cada encàrrec que faig fora del meu univers sempre te aquesta mirada personal.
-Explica'ns els teus projectes vinculats a la Segarra.
Fa un any que gaudeixo de la meravellosa comarca de la Segarra i aquí he pogut descobrir gent emprenedora que vol comptar amb mi com a il·lustradora. Des de l’Ajuntament de Biosca fins a algunes cases rurals del mateix poble. Busco representar el que veig al meu entorn. Per tant, a part dels encàrrecs que van sorgint també proposo activitats artístiques i tallers pels petits i no tan petits.
-Com neix el teu projecte ? Què és i com ha sigut la rebuda a la comarca ?
Després del naixement del meu fill vaig agafar un camí en el qual la il·lustració i la maternitat havien d’anar de la mà. L’ensenyament és un món que m’apassiona des de fa anys. I crec que cada vegada hi ha més necessitat de connectar amb l’art com a forma d’expressió i de més espais que ho facilitin.
-Vols ampliar el teu projecte ? Quins plans de futur tens?
De moment faig el que puc en petit comitè i des de la comoditat de casa meva. Si m’agradaria crear un espai on poder desenvolupar totes les activitats i compartir els meus coneixements als altres. Però a poc a poc i amb temps es podrà aconseguir.
-Quins consells els hi donaries a joves que volen emprendre com tu?
Primer, que ens hem de moure amb la brúixola del cor. Buscar el que realment ens fa feliços i no perdre el temps amb altres coses que diuen que fan guanyar més diners. I segon, que no podem deixar de creure en nosaltres mateixos. És difícil mantenir-se fidel perquè és difícil el recorregut però sempre val la pena apostar per un somni. Encara que sembli que ho hagi tret d’una cançó cursi, és així i ho sé perquè ho he viscut. La vida és un continu canvi i ens hem d’adaptar i canviar amb ella.