ENTREVISTA a CLÀUDIA GUAL, una jove cerverina que acaba de publicar la seva primera novel.la:

“El aleteo de la mariposa”

Recordes el moment en què vas descobrir que escriure era molt més que una afició per a tu?

 Sempre he estat escrivint: de petita jugava a escriure trames que anava desenvolupant, avançava en el meu joc dia rere dia amb l’evolució del personatge i de la història en el meu cap i, després, en el meves mans amb el bolígraf; com qui juga a un videojoc.
Després vaig passar a escriure les narracions per a les assignatures de castellà i català a l’institut i, un cop vaig acabar l’institut, vaig començar petits treballs com a guionista. Va ser una evolució, no una decisió d’un moment determinat.

Vaig anar creixent com a guionista en publicitat fins que el 2013 preparava el meu primer guió de cinema i al 2014 vaig produir el meu primer curtmetratge “NADA”, reconegut amb el premi revelació.

He arribat a escriure la meva primera novel·la de la mateixa manera; evolucionant com a artista i professional.

Publicar una novel·la és un procés molt intens emocionalment. Quin sentiment t’ha acompanyat més durant aquest camí: por, il·lusió, nervis…?

El meu principal motor per a la publicació de la novel·la ha estat legal: si volia treballar una adaptació a la pantalla, havia d’existir la seva publicació prèvia.

Tot el que ha vingut després (les vendes, tres setmanes consecutives dins dels rànquings de top100, l’acceptació, la càlida i gran acollida, el feedback dels lectors etc.) ha estat una golejada d’il·lusió i emoció constant, fins i tot, una saturació de dolç en algun moment; tot s’ha de dir.

Estic descobrint un camí diferent: el món de l’escriptora de llibres i no esperava res del que està succeint.

Aquesta novel·la és un thriller. Per què has triat aquest gènere? En quin idioma està escrita?  Quin tipus de públic va dirigit?

Aquesta novel·la és un thriller perquè així se’m va presentar la idea a cap. En el cinema també em moc més en aquest estil; deu tenir alguna relació.
Està escrita en castellà i va dirigida a un públic molt divers: a amants de la novel·la negra, del thriller i de les novel·les intenses; als que encara no han  trobat la seva primera novel·la per a començar a endinsar-se en el món de la lectura i els agradaria, però no troben per on començar; per aquells lectors cansats d’estereotips i volen llegir alguna aventura diferent que els descobreixi altres trames i els porti a llocs diferents per una estona; i pels lectors que vulguin trobar personatges diferents en històries on la diversitat conviu de manera orgànica amb la trama, sense convertir-se en el tema central ni estiguin definits únicament per una etiqueta.

Què has descobert sobre tu mateixa mentre escrivies aquest llibre?

He descobert que no tan sols m’agrada escriure la història, sinó crear un univers i atmosfera sencers; i ara m’apassiona seguir en aquesta línia.

Hi ha alguna escena o personatge que destacaries?

Per mi tots els personatges són igual d’especials, com per una mare els seus fills. Sento que tots destaquen per igual i cap a un més, o per sobre de l’altre.

Si hagués de triar una escena em quedo amb la de la sinopsi perquè és on comença l’adrenalina.

Pots explicar com et sents després d’haver publicat el teu primer llibre? Quina ha estat la reacció del públic lector?

La reacció del públic lector és sent increïble; els atrapa i senten a cada personatge i aquest és per a mi l’èxit com a escriptora.

A on es pot comprar el llibre?

El llibre es pot comprar a Amazon:
El aleteo de la mariposa : Gual M, Claudia: Amazon.es: Libros

https://www.amazon.es/El-aleteo-mariposa-Claudia-Gual/dp/B0GWHWPF73

També et dediques professionalment al cinema: ets directora i productora. Explica’ns aquesta vessant professional i artística.

Imagina que tanques els ulls i visualitzes la imatge de la casa amb la que voldries viure però és un somni que et sembla inabastable. Imagines cada detall. Quan obres els ulls estàs escollint el color del parquet, el color de les parets, el tipus de taula del menjador, diferents electrodomèstics de la cuina i ara amb les teves mans comences a posar el primer totxo. En uns dies, truques i contractes a algú per a la instal·lació elèctrica, poses la gespa del jardí amb les teves mans i… un dia, finalment, has acabat i vius en ella després d’haver viscut la seva construcció.

Doncs així és exactament, per a mi, aquesta vessant des de fa tretze anys.

Quins avantatges i inconvenients trobes en aquesta professió?

Com tot en la vida et dona unes coses i et treu d’altres.

A mi, la meva professió, m’exigeix molt. Moltíssim. Però em torna encara més; és inexplicable el nostre vincle.

Em dona llibertat, flexibilitat i viure en plenitud, també reptes de moments d’extrema pressió i s’ha de sobreviure a ells i sortir, mitjanament, il·lesa. No renego de cap aspecte; estic agraïda i aprenc moltíssim de mi i de tot de cada part de la professió.

Quina recomanació faries a les persones joves que es vulguin dedicar a les arts escèniques, visuals?

Els faria saber que la feina és la del dia a dia, no només la que es reflecteix amb focus i glamour; aquest és un altre aspecte i escenari. Cal diferenciar-ho bé.
Aquesta és una carrera de fons que no té res a veure amb la fama ni amb no sé quins números i estatus d’altres zones. Els diria que l’emprenguin només si dins seu troben l’espurna que s’encén al realitzar cada tasca, és l’única manera amb que suportaran la duresa amb constància.