CLÀUDIA RESA PARÉS
Avui parlem amb la Clàudia Resa Parés, una jove de Ferran que actualment està treballant com a investigadora al grup de tractament del càncer pediàtric a l’Hospital Sant Joan de Déu.
Primer de tot Clàudia, et pots presentar breument per qui no et coneix?
Sóc la Clàudia Resa Parés, tinc 24 anys, soc de Ferran i treballo com a investigadora a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, dins el que serà el Pediatric Cancer Center de Barcelona. Actualment visc a Barcelona però durant els caps de setmana i les vacances sempre m’agrada tornar al poble, m’agrada la vida de la Segarra.
El pediàtric Cancer Centrer serà un centre de referència a nivell mundial dedicat exclusivament a la investigació i tractament del càncer infantil. Actualment es troba en construcció, però s’inaugurarà aquest 2022.
Actualment estàs treballant al grup de tractament del càncer pediàtric a l’Hospital Sant Joan de Déu, ens pots explicar una mica la vostra tasca?
A Sant Joan de Déu realitzem investigació translacional, és a dir aplicada 100% al pacient. Investiguem amb l’objectiu que el pacient, en aquest cas el nena/a o adolescent, pugui beneficiar-se dels resultats obtinguts en un període curt de temps i pugui rebre una teràpia el més personalitzada possible d’acord amb el tipus de càncer que tingui.
Per aconseguir-ho, per una banda, partir de les biòpsies dels nostres pacients, és a dir trossets de teixit tumoral del pacient, estudiem la biologia molecular y les característiques genètiques de la mostra. També creem cultius cel·lulars i models animals on apliquem diverses tècniques innovadores per entendre i controlar el creixement desmesurat de les cèl·lules tumorals, que és el que provoca el càncer.
Per altra banda, també realitzem el desenvolupament pre-clínic de noves estratègies terapèutiques, és a dir, nous fàrmacs, perquè tant aviat com sigui possible arribin a la clínica i pugin estar a la disposició dels nostres pacients.
Que has estudiat per arribar fins aquí i com va néixer la teva passió per aquest camp?
Vaig estudiar el grau de Bioquímica a la Universitat de Barcelona y després vaig cursar el Màster d’Investigació, desenvolupament i control de medicaments a la mateixa universitat.
Vaig entrar al grup d’investigació per realitzar les pràctiques i el treball de final de grau. Va ser llavors quan vaig poder conèixer realment en què consistia la investigació, com es treballava i realment em va entusiasmar. Em va semblar una tasca molt dinàmica, interessant i tot un repte. Des de llavors, juntament amb tot l’equip seguim treballant per fer el món una mica millor.
Creus que el camp de la investigació està infravalorada?
Sí, totalment. El camp de la investigació malauradament està infravalorat i conseqüentment s’hi destinen pocs recursos. En desconec el motiu, però el si que tinc clar és que si no hi ha investigació no hi ha innovació i sense innovació no hi ha progrés.
Què diries als i les joves que estan interessats en el camp de la investigació?
Que aprofitin la oportunitat que ofereix la Universitat de fer pràctiques, tant curriculars com extra-curriculars. És llavors quan més aprens i realment coneixes en què consisteix la investigació, com es treballa, si t’hi veus en un futur. També te’n adones de que tot el que has estudiat serveix i ho pots aplicar.
El que també diria és que no es desanimin. Moltes vegades des de la universitat insisteixen en que per dedicar-te a la investigació necessites un expedient acadèmic excel·lent, i si no el tens que et treguis del cap fer investigació. Ara que sóc dins d’aquest món, us puc afirmar que no és veritat. És cert que hi ha oportunitats competitives que sí que tenen en compte l’expedient acadèmic però en moltes altres es valoren també moltes altres aptituds com el currículum personal, els idiomes i sobretot les ganes, la predisposició i l’interès.