FATY SECK

Avui parlem amb la Faty, una jove infermera de Cervera, professora de la UDL d'origen senegalés.

1. Primer de tot, et pots presentar breument per a qui no et coneix?
Bon dia, primer de tot, us dono les gràcies per haver-me convidat a participar en aquesta entrevista i compartir amb vosaltres part del meu camí. Vull aprofitar aquesta ocasió per agrair a l'Oficina Jove per la seva tasca en la promoció i suport dels joves de Cervera. La vostra dedicació a oferir recursos, orientació i oportunitats és essencial per al creixement personal i professional dels i les joves de la nostra comunitat. És molt valuós saber que comptem amb un espai que ens impulsa a créixer i a seguir endavant amb confiança.
Per a qui no em coneix, em dic Faty Seck i soc d’origen senegalesa. Resideixo a Catalunya des de l’any 2006, en aquell moment havent d’iniciar el meu tercer curs de primària a l’Escola Mn. Josep Arques, el que va implicar una nova etapa, un canvi de context cultural, aprenentatge del català i el castellà, però sense recorda-ho amb gaires dificultats, gràcies a la bona acollida per part de l’Escola i per l’acompanyament dels meus pares.

2. De quin municipi ets?
Soc de Cervera, un lloc molt especial per a mi, ja que ha estat el bressol de la meva formació, des dels estudis de primària fins el Batxillerat, i que ha contribuït substancialment en el meu creixement personal. És un municipi amb molta història i una riquesa cultural. Encara que actualment, per motius laborals i acadèmics visc fora, però sempre que sigui possible, torno a casa per reconnectar amb la meva comunitat i la meva família, ja que són el motor que m'impulsa a seguir endavant. Crec que l’entorn on ens formem juga un paper clau en la nostra manera de veure el món i d’afrontar els reptes.

3. Què vas estudiar? Què et va motivar a ser una estudiant tan dedicada?
Una vegada finalitzat el batxillerat científic a l’Institut Antoni Torroja, al 2016, em vaig decantar pel món de la salut, la meva passió. Concretament, vaig optar pels estudis del grau en Infermeria, a la Universitat de Lleida (UdL), una ciència que va més enllà de la tècnica i el coneixement científic; implica un enfocament profundament humà i empàtic en la cura dels pacients, així com ho va reflectir Florence Nightingale, considerada la mare de la infermeria moderna. Em vaig graduar l’any 2020, i vaig optar en aquell per realitzar el Màster Interuniversitari en Investigació en Salut de la UdL de 2 anys, finalitzat l’any 2022. Al 2021 em van otorgar el Premi Extraordinari del Grau en Infermeria, i al 2023 el premi Extraordinari del Màster en Investigació en Salut (refereixen al millor expedient acadèmic del grau i del Màster).
La meva motivació ve del desig profund d’ajudar i poder participar en el procés de curació de les persones. Saber que el que aprenc pot tenir un impacte directe en la salut de la gent em motiva a estimar més la meva professió, que em mostra que darrere de cada dada o cada procediment hi ha una persona, un ésser humà amb una història i unes necessitats que esperen ser escoltades i ateses.

4. Treballes? Quines anècdotes laborals ens pots explicar del teu dia a dia?
Sí, actualment estic exercint com a infermera a l’Hospital Universitari Santa Maria (HUSM) i com a professora al Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, aquest últim des de 2021. Entre 2021 i 2023 vaig estar treballant com a investigadora a l’institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida), al Departament de pneumologia, on vaig tenir l’oportunitat de coordinar un projecte sobre malalts crítics lligats a la COVID-19. Si m’hagués de centrar en alguna anècdota, seria en el moment de la pandèmia per COVID-19; just en el moment de finalitzar la carrera d’infermeria. Durant la COVID-19, ens vam enfrontar a un dels moments més difícils de la nostra trajectòria professional. Va ser una etapa plena d'alts i baixos, amb moments de gran incertesa i esgotament. No obstant això, gràcies a l'esforç ininterromput i la cohesió del treball en equip, vam poder avançar junts cap a la llum al final del túnel. Enmig d’aquell caos, els nostres EPIs ens convertien gairebé en "astronautes" als ulls dels pacients, i sovint ens regalaven un somriure, un petit gest que, en aquells dies tan durs, tenia un valor immens. Hi havia altres pacients, però, a qui aquella aparença d'astronauta no els agradava gens. Sovint ens demanaven, amb una barreja de curiositat i anhel, si podíem destapar-nos les capes que ens cobrien, només per veure'ns les cares i sentir-se una mica més a prop de nosaltres. Desitjaven connectar amb la nostra expressió, veure el somriure que s'amagava darrere la màscara, com si això els aportés una sensació de calma i familiaritat enmig de tanta incertesa. Malauradament, això no sempre era possible, però fins i tot així, trobàvem maneres d'acostar-nos-hi, amb un gest, una paraula amable o una mirada càlida.

5. Què fas en el teu temps lliure per relaxar-te o divertir-te?
M'agrada sortir a caminar, fer esport, escoltar música, llegir i passar temps amb la meva família i amics. També practico meditació, que m'ajuda a mantenir l’equilibri i la calma enmig de la intensitat dels estudis i la feina.

6. Quins referents tens (família, famosos...)
Els meus referents són, principalment, els meus pares i avis. Sempre han estat per mi un gran exemple d’esforç i perseverança, i que des de petita van ser la meva font de motivació per perseguir els meus somnis acadèmics; tanmateix els valors inculcats m’han marcat profundament en el meu camí com a professional de la salut. En l'àmbit professional, admiro figures com Marie Curie, per la seva important contribució a la ciència, i Florence Nightingale, pionera en la infermeria moderna i una defensora del tractament humanitari als pacients. Cheikh Anta Diop, escriptor, antropòleg, físic nuclear i polític panafricanista, per mi és un altre referent important, com a font d'inspiració per la importància de mantenir les teves arrels d'origen i donar valor als teus propis principis i identitat cultural.

7. Hi ha algun projecte o treball en què hagis participat del que et sentis especialment orgullosa? Quins projectes tens en ment?
Estic portant a terme un projecte finançat per la Unitat de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat de Lleida, al Senegal, des de l’any 2023, que compta també amb un suport important de Deganat i professorat del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia. Es titula: "EL DRET HUMÀ A L'ACCÉS A L'AIGUA POTABLE: POSSIBILITATS DE GESTIÓ I SANEJAMENT DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE". Aquest té com a objectiu principal estendre l'accés a l'aigua potable a la comunitat de Guédé Village, del Departament de Podor, dins la regió de Saint-Louis, potenciant també la prevenció i promoció de la salut en relació amb la gestió de l'aigua, mitjançant la formació de la població i la priorització dels drets i necessitats de les dones i els infants.
Mitjançant la instal·lació de sistemes de distribució d'aigua en punts estratègics, es redueix significativament el temps i l'esforç que, especialment, les dones i les nenes dediquen a la cerca d'aigua, afavorint que puguin dedicar aquest temps a activitats educatives, comunitàries i econòmiques. A més, el projecte estableix un programa sanitari basat en la prevenció de les malalties transmeses per l'aigua, per fomentar un ús i una gestió adequats de l'aigua, així com bons hàbits higiènics; engloba també aportació de material escolar i sanitari a les poblacions dianes. El projecte busca no només millorar la qualitat de vida dels habitants de Guédé Village, sinó també enfortir el teixit social de la regió i la conscienciació sobre l'accés a l'aigua potable com a un dret humà fonamental, sota el lema de "Transformem vides amb cada gota: un futur de benestar i oportunitats per a Guédé Village i per al món."
El projecte està obert a tothom i qualsevol col·laborador que s’hi vulgui sumar!

8. Quines són les teves metes acadèmiques i professionals a mig - llarg termini?
A mig - llarg termini, m’agradaria especialitzar-me en medicina i seguir treballant en investigació clínica. Vull ser una professional que no només tracti malalties, sinó que també contribueixi a la seva prevenció i a l’educació de la comunitat sobre salut, combinant així la pràctica sanitària amb la recerca per trobar solucions innovadores als reptes que la medicina encara ha de superar. També m’agradaria seguir contribuint en projectes de salut pública que puguin millorar l’accés a l’atenció sanitària i als drets fonamentals de la vida en comunitats vulnerables.

9. On et veus en cinc o deu anys?
D'aquí cinc o deu anys, no m’ho havia plantejat encara, però m’imagino seguir treballant en l’àmbit hospitalari i de la docència, compartint i transmetent els coneixements i l'experiència adquirida que he acumulat a les noves generacions de professionals de la salut. Això sí, el futur és incert i mai saps el que et depara la vida.

10. Quin paper té la teva família en el teu èxit acadèmic i personal?
La meva família ha estat fonamental en el meu desenvolupament acadèmic i personal. M’han donat suport incondicional, tant emocionalment com en els moments més durs acadèmicament. Sempre m’han animat a seguir endavant i a no rendir-me davant les dificultats. La meva família m'ha ensenyat la importància de la humilitat i de no oblidar mai les meves arrels. Això m’ha ajudat a mantenir els peus a terra i a valorar cada pas que dono en la meva trajectòria, tant personal com acadèmica. Gràcies a ells, he après a treballar amb esforç, a tenir paciència i a creure en mi mateixa, factors essencials que m’han permès créixer com a persona i professional. Sense el seu suport, no hauria aconseguit arribar fins aquí. Agraeixo especialment als meus pares Oumar Seck i Racky Mboup, a les meves germanes i als meus avis per aquests suport incondicional.

11. Quins consells donaries a les persones joves?
El consell que donaria és que segueixin les seves passions i somnis amb dedicació, constància, consciència i responsabilitat, sense por dels obstacles, perquè aquests són part del camí. És important estar obert a aprendre de les experiències i mantenir una mentalitat positiva, sempre mantenint les nostres arrels que ens donen força i identitat. El camí cap a l’èxit mai és fàcil però, amb determinació i perseverança, tot és possible. És important no rendir-se davant els fracassos, ja que són part del procés d’aprenentatge. També vull motivar als joves a no oblidar mai les nostres famílies i, especialment, la nostra gent gran. Sovint, en la pressa per construir el nostre futur, ens oblidem de valorar el que ens ha fet ser qui som. La nostra gent gran és un tresor de saviesa, experiència i valors, i són ells qui ens han obert el camí que avui recorrem.

Gràcies pel teu temps, l’Equip de l’Oficina Jove et desitgem molts èxits!