FERRAN JULIÀ TOUS

Avui parlem amb el Ferran Julià Tous, un jove nedador de Pallerols que ha participat als Jocs Olímpics de París 2024 

1. Ens pots explicar una mica sobre tu i com vas començar en l'esport?
Sí, vaig començar quan tenia cinc anys jugant a futbol a l’escola de Cervera. A l'estiu, amb sis anys, vaig aprendre a nedar a la piscina de Sant Antolí, al costat del meu poble Pallerols. Quan tenia vuit anys, vaig ingressar al Club de Natació de Cervera que va fundar el Joel Lluis, el meu entrenador. Després de deu anys al Club Natació, vaig fer el salt a la categoria absoluta i em vaig canviar a un club de Barcelona, ja que en aquell moment estava intern al CAR de Sant Cugat i em quedava més a prop. Ara fa tres anys que formo part del Club Natació Sabadell.

2. Com ha estat el teu procés de preparació per a les Olimpíades fins ara?
Més que un procés de preparació específic per a les Olimpíades, ha estat tota una vida dedicada a la natació. La pandèmia de COVID-19, que va obligar a ajornar els Jocs Olímpics de Tòquio un any, ha estat un fet inusual. Aquest retard ha reduït el cicle olímpic fins als Jocs de París a tres anys en lloc dels quatre habituals. També ha estat estrany per a mi perquè no he participat en cap Campionat d'Europa absolut ni en cap Mundial absolut, que solen ser passos previs per als Jocs Olímpics. Malgrat tot, sempre he tingut clar que volia anar als Jocs i, finalment, el 19 de juny, ho vaig aconseguir després de tres anys d'entrenament intens.

3. Quines són les teves rutines d'entrenament diàries?
Normalment, em desperto a les set menys deu. A les set i quart ja sóc a la piscina, faig mitja hora d'escalfament en sec i després entreno dues hores i quart a l'aigua, gairebé són tres hores al matí. A la tarda, entreno de tres a set, amb una hora i mitja de gimnàs i una altra sessió a l'aigua. Quan s'apropa una competició, l'entrenament es redueix per prioritzar el descans i la recuperació. Durant la temporada, entreno set hores els dies que doblo sessió, i tres o quatre hores els dies que no.

4. Has enfrontat obstacles o dificultats importants en el teu camí cap a les Olimpíades? Com els has superat?
Sí, de petit destacava molt en les categories inferiors, guanyava pràcticament tot. Però quan vaig fer el salt a la categoria infantil, em van diagnosticar asma, cosa que va afectar el meu rendiment durant un any o dos, fins que vaig començar el tractament. Després vaig patir una malaltia degenerativa a l'esquena, amb tres vèrtebres desplaçades que pinçaven els nervis de les cames, impedint-me entrenar dos dies seguits. Tot i aquests obstacles, vaig participar a l'Europeu Junior 2018 i als Jocs Olímpics de la Joventut a Buenos Aires. Entrenant al CAR amb el grup de la Mireia Belmonte, vaig acumular moltes hores d'entrenament, arribant a plantejar-me deixar la natació el 2021, però per sort vaig decidir continuar.

5. Com et prepares mentalment per a una competició tan important com les Olimpíades?
Em preparo mentalment per les Olimpíades igual que per qualsevol altra competició. Crec que cada esportista té les seves tècniques, però jo funciono millor quan em poso en una situació límit, encara que això augmenti el nivell de nervis i pressió. Aquest any no he treballat amb cap psicòleg ni coach, simplement he confiat en mi mateix i en el treball diari.

6. Com et sents sabent que representaràs el teu país a les Olimpíades de París el 30 de juliol de 2024?
És una sensació increïble, un somni fet realitat. Des de petit, sempre havia vist els Jocs Olímpics com una fita per a molt pocs. Quan em van comunicar que hi aniria, gairebé no m'ho podia creure. El 30 de juliol serà el meu torn de competir a París, i donaré el màxim per representar el meu país, Catalunya, Cervera i Pallerols.

7. Quines són les teves metes per a aquestes Olimpíades?
El meu objectiu és clar, arribar a la final olímpica. Sabem que serà difícil, ja que només vuit equips passen a la final, però crec que si el nostre relleu millora una mica amb les marques personals, tenim possibilitats reals d'aconseguir-ho.

8. Quin consell donaries als joves que volen seguir una carrera esportiva?
El consell més important és creure en un mateix i perseguir la teva il·lusió, sigui quina sigui. Crec que les il·lusions són fonamentals, i si es fa tot el necessari per assolir un objectiu, tard o d'hora es complirà. El problema sovint és la manca de paciència, cal estar disposat a treballar durant anys sense saber quan arribarà per al final aconseguir-ho. Cadascú té el seu moment.

9. Hi ha alguna cosa que t'agradaria dir als teus seguidors i a aquells que t'han donat suport al llarg del camí?
Només puc dir gràcies. Els meus pares i la meva família han fet molts sacrificis, i els meus amics també han estat al meu costat, he hagut de renunciar a moltes coses. També vull agrair als meus entrenadors, especialment al Casti del Club Natació Sabadell i al Joan Lluis Mas, que va crear el club a Cervera i em va ensenyar a nedar. La meva parella també m'ha ajudat molt aquest any, ella també ha anat als jocs i em dona suport des de la seva experiència pròpia.
Per acabar, una anècdota que recordaré sempre és quan, abans del campionat d'Espanya, vaig fer una broma al meu avi, dient-li que potser la propera vegada que ens veiéssim ja seria olímpic. Ell va riure i em va dir que ho veia molt difícil, però ho he aconseguit.