GAL·LA PIPÓ PIQUÉ

Avui parlem amb la Gal·la Pipó, una jove de vint-i-tres anys ben aventurera i de Cervera, actualment treballa de la seva passió, la cuina.

Primer de tot Gal·la, et pots presentar breument per qui no et coneix?

Sóc la Gal·la Pipó, sóc de Cervera i ara em dedico a la cuina, la meva gran passió.

En l’actualitat on estàs treballant?

Vaig acabar ara el meu stage al Celler de Can Roca, on vaig estar quatre mesos a la cuina. Ara estic vivint a França, ja que per millorar el francès, viure una experiència nova a l'estranger i perquè els salaris i condicions laborals a França són molt millors que a Catalunya. Vaig trobar feina en un hotel on treballo de cambrera i barwoman.

Que has estudiat per arribar fins aquí i com va néixer la teva passió per aquest camp?

Doncs vaig cursar els meus estudis a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida. Vaig fer el grau mitjà de cuina, gastronomia i serveis en restauració i després vaig fer el grau superior de direcció de cuina i serveis en restauració un total de sis anys.

Cap als 10 anys ja tenia molt clar que em volia dedicar a aquest món. Des de ben petita que amb els pares hem anat descobrint nous restaurants, cuiners i indrets on gaudir de la cuina i la gastronomia, i la veritat és que quan vius tan intensament aquest món t'acaba captivant.

Creus que el món de l’hostaleria, la cuina... està infravalorada?

Totalment. Molta gent encara pensa que estudiar un cicle formatiu és una mala opció, i més si és d'hoteleria, però van equivocats, ja que és un món on hi ha molta demanda de personal ben qualificat, professionals i és una feina molt sacrificada però satisfactòria, ja que els cuiners i cambrers donem felicitat als nostres clients.

També crec que els clients haurien de ser més exigents quan van a un bar o restaurant. Hi ha molt intrusisme laboral en aquest sector, i entre tots hem de ser crítics, tenir més empatia i dignificar el sector.

Què diries als i les joves que estan interessats/des en aquest àmbit?

Si de veritat els hi agrada, endavant. És un món on podran viatjar, descobrir noves cuines, conèixer gent de tot arreu i s'enriquiran molt personalment. És un món molt dur, de jornades llargues i pesades, però quan fas  una cosa que t'agrada, ets realment feliç.

Jo personalment he treballat a l'estranger, i ho recomano totalment, per idioma, per experiència i enriquir-se com a persona.

Ens quins projectes formes part?

Des de ja fa almenys 5 anys escric articles gastronòmics a la Veu de la Segarra. És un projecte que m'encanta, ja que puc explicar als meus lectors tot d'històries relacionades amb la gastronomia.

També tinc una pàgina d'instagram, @foodbygala, on publico receptes, recomanacions de restaurants o viatges…

T’agrada el que fas?

M'encanta, estic tot el dia pensant noves receptes, cuinant per la meva família, buscant productes nous, llegit llibres de cuina, mirant mil i un programes de gastronomia, és un món que em va captivar molt.

La teva comarca et dona suport?

Si, però crec que en general els joves ens mereixem més protagonisme. Som els qui hem de tirar endavant la nostra vida, alguns tenim molt clar el que farem i altres no, per això s'ha de motivar més als joves, fer-los partícips i creure més en ells.

Quins plans de futur tens?

Per ara estaré mig any a França, després m'agradaria especialitzar-me en el periodisme gastronòmic, un món que m'agrada ja que puc explicar a la gent tot el que mou la gastronomia. Començar a la Veu de la Segarra em va obrir els ulls, perquè treballar en hoteleria no és només tenir un restaurant, sinó que també pots ser periodista gastronòmica.

Tot i això, algun dia, m'agradaria molt tenir el meu negoci. Cervera que és la ciutat que estimo i on visc i crec que seria el lloc ideal per fer realitat el meu somni.