JORDI MONTRAVETA

Avui us presentem el Jordi, un jove cerverí que des dels 13 anys competeix dins el món del triatló.

En primer lloc, Jordi, com que potser hi ha gent que no et coneix, ens agradaria que et presentessis tu mateix.

Sóc el Jordi Montraveta, tinc 21 anys i sóc cerverí. Ara fa 7 anys aproximadament que practico triatló tot i que abans vaig passar per molts esports, sobretot aquí Cervera. Vaig fer tennis al Mas Duran, futbol a l’Escola de Futbol Cervera, entre d’altres. De fet, és un aspecte que jo recomano molt als joves; que no es centrin en un esport al principi sinó que en provin diferents per veure quin és el que realment els hi crida o motiva més. És una manera de conèixer diferents  punts de vista.

Quan vaig començar al triatló, vaig estar a un club d’aquí Cervera, gràcies al David Vendrell (el meu entrenador que va em va iniciar en aquest esport) i al Sergi Rodríguez (també cerverí i ex-duatleta que també em va entrenar). Llavors em va fitxar un club de Barcelona (Fasttriatlon) on vaig estar 4-5 anys i, des d’aquest últim any, estic en un club de les terres de Lleida especialitzat en les curses de mitja i llarga distancia (q es la disciplina en la q estic mes centrat).

A banda, aquest any finalitzo els meus estudis universitaris en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Vic i, de cara l’any vinent, tinc ganes de fer un Màster d’Alt Rendiment al centre INEFC de Barcelona i compaginar-ho amb la meva pràctica esportiva.

Has comentat que fa 7 anys que fas triatlons, recordes quina va ser la teva primera prova?

Sí, i tant. Va ser el 8 de juny de 2013 al Triatló de Manresa. En aquells moments, el triatló era un esport nou per mi. Doncs bé, l’objectiu d’aquella prova, com és lògic, era fer-lo i acabar-lo. Recordo que, en aquells moments, jo era molt petit i em tocava competir en un triatló amb gent de totes les edats. Així que em vaig proposar gaudir de l’experiència i intentar acabar-lo i així ho vaig fer. Cal dir que la natació se’m va fer dura (perquè era l’esport que em costava més) però la resta molt bé i em va agradar tant que vaig decidir continuar amb el triatló.

Tenies algun/a esportista referent?

Esportivament seguia, i continuo tenint com a referent en el món del triatló, el Marcel Zamora. Per mi, el millor triatleta de llarga distancia d’Espanya i Catalunya. De fet, ha guanyat 5 vegades l’Ironman de Niça, 6 vegades l’Embrunman dels Alps i 1 vegada l’Ironman de Barcelona. És un referent tant a nivell esportiu però també com a persona. Precisament, tinc la sort de poder-lo conèixer ja que un dels entrenadors que he tingut el coneix perquè havien coincidit anteriorment. Per mi, va ser un moment molt especial

Com a esportista, quin és el teu moment especial?

No te’n podria dir un en concret perquè el triatló me n’ha regalat molts d’especials. Un, és la primera competició que vaig fer ja que, per molt que entrenis, no descobreixes què és un triatló fins que el fas perquè gairebé mai no entrenes les 3 disciplines juntes (natació, bicicleta i córrer). Un altre record especial va ser quan vaig guanyar el primer campionat d’Espanya en categoria cadet de duatlo cros ja que em va ajudar a veure que si m’hi volia dedicar més seriosament, podia. Per últim, i més recentment, és el quart lloc que vaig aconseguir en una prova internacional a Itàlia l’any passat (la segona prova del calendari) després d’haver abandonat la cursa anterior (la primera retirada en 7 anys). Era un triatló de mitja distancia molt reconegut de la franquícia Challenge amb tots els professionals del mon i, per això, aquesta posició va ser una recompensa molt gratificant.

Has comentat abans que és difícil entrenar-ho tot en un dia, com és la preparació d’un triatleta que competeix al primer nivell?

La preparació depèn de com t’hi vulguis ficar, com qualsevol esportista. Si és per gaudir de l’esport, no és tant intensa però, si algú vol dedicar-s’hi d’una forma més professionalment, s’hi ha de dedicar moltes hores perquè has de combinar 3 esports de resistència. L’entrenament varia molt en funció de la temporada que sigui però, normalment són unes 20 hores setmanals repartides en 5 sessions de natació de dilluns a divendres, 3-4 sessions de cursa a peu i 3-4 sessions de ciclisme. De fet, cada dia fas dues sessions i, excepcionalment, fas 3 sessions al dia sumant-li una sessió de 45-60 minuts de gimnàs per guanyar força o prevenir lesions. Així doncs, resulta una preparació d’unes 3-4 hores al dia. Per exemple, en el meu cas, al estar estudiant, durant el període d’exàmens també ho combino als caps de setmana. De fet, amb el meu entrenador (Ignasi de la Rosa Castro), amb qui porto bastants anys, ens coordinem  i entenem molt bé i això és molt important.

Resulta difícil compaginar estudis i competició?

La veritat és que no és fàcil però també et diré que si hagués d’estar tot el dia centrat únic, i exclusivament amb la competició, també seria dur. Per tant, el fet de compaginar-ho les dues coses fa que hi hagi períodes de l’any, com el d’exàmens o de molta feina de treballs universitaris, que vas molt de bòlit. Per això resulta clau tenir una bona organització i anar molt per feina perquè si no les hores del dia no donen. Cal tenir clar, però, que combinant les dues coses no podràs entrenar com un triatleta professional tot i que ho pots portar bastant bé. De fet, així és com ho intento fer jo.

I per últim, de cara en un futur, tens pensat dedicar-t’hi professionalment o ho veus més com una afició?

A veure, sincerament, a mi m’agradaria dedicar-m’hi professionalment però cal ser realista. Tot i que aquests darrers anys el triatló ha tingut un gran boom, segueix sent un esport minoritari dels quals només es guanyen la vida els millors del mon. Ara bé, dels millors del món als que també són bons però no els millors hi ha una diferencia perquè aquests han de fer altres feines a la seva vida. Per tant, jo crec que cal ser realista. Com he dit abans, ara mateix estic estudiant la meva carrera i l’any vinent em vull especialitzar en alt rendiment i, a mi, la figura d’entrenador personal de triatló o d’altres esports de resistència o la figura de preparador físic m’agraden moltíssim. De fet, el meu treball de fi de grau i practiques he pogut conèixer la feina d’entrenador personal o a distància amb triatletes o altres esportistes. Si em puc dedicar al triatló bé i, si ho puc compaginar amb la meva feina d’entrenador, encara millor. Ara bé, jo penso que no cal posar-se límits i arribar fins on es pugui.

Doncs bé, Jordi, moltes gràcies i des de l’Oficina Jove et desitgem molts èxits en el futur.