al contingut a la navegació Informació de contacte

JULIÀ RODRÍGUEZ

AVUI ENTREVISTEM A EN JULIÀ RODRÍGUEZ, UN JOVE CERVERÍ QUE VIU ALS PIRINEUS, ÉS GESTOR FORESTAL I EDUCADOR AMBIENTAL, HA VOLTAT PEL MÓN FENT VOLUNTARIATS PER APENDRE A CONSERVAR LA NATURA.

 julià joves en positiu.jpg

Primer de tot Julià Rodríguez, et pots presentar breument per a qui no et coneix?

Vaig néixer l’any 1994, i des de llavors el contacte constant i una connexió arrelada amb els animals tant a casa, com al camp, ha enfocat el camí de la meva vida tant personal com professional a la conservació dels ecosistemes naturals i la fauna salvatge, és a dir, els animals salvatges de la natura i els entorns naturals que els envolten. En finalitzar el batxillerat, vaig continuar la formació amb el cicle superior d’Educació i Control Ambiental, i finalment fa 3 anys, vaig finalitzar i completar la meva formació en el sector, amb un altre cicle superior, el de Gestió Forestal i del Medi Natural. Sempre m’ha agradat aprofitar els espais de temps entre grans etapes formatives, i de la vida en general, per buscar i fer cursos formatius específics o voluntariats, relacionats sempre amb el meu sector: natura, medi ambient, fauna, flora, ecologia... Amb la finalitat de fer el que m’agrada, aprendre i actualitzar el CV.

Actualment, visc en una furgoneta equipada, la meva casa amb rodes, on de dilluns a divendres estic pels Pirineus, concretament al Parc Natural del Cadí Moixeró, fent tasques de gestió forestal, i bastants caps de setmana baixo a Cervera, a estar amb família i amics. I la resta de temps que em queda lliure em dedico a explorar la natura intensament.

A t’has dedicat durant el teu recorregut laboral?

El concepte rodamón, potser forma part del vocabulari del passat, però crec que des que vaig començar al món laboral, practico constantment aquesta disciplina de viure o més ben dit, aquest estil de vida. No és fàcil, però quan aconsegueixes, gestionar bé els temps i els recursos, i molts altres factors que sorgeixen durant el camí de la vida, és possible anar experimentant situacions laborals noves.

Com molts joves d’aquestes noves generacions, vaig començar treballant a l’hostaleria, combinant la recta final dels estudis, per poder fer un viatge enriquidor per continuar aprenent més sobre el meu sector, la natura, un cop obtingues una primera titulació important. En aquell viatge, que vaig acabar a la selva Amazònica, la meva vida va tenir un abans i un després, al descobrir en primera persona un voluntariat professional en l’àmbit internacional, conèixer tantes persones de tants països diferents; formes noves de veure les coses, viatjar sol i descobrir el món, nous territoris i cultures; amb només una motxilla, crec que et fa entendre moltes coses de la vida d’una forma una mica diferent, per així tenir molts punts de vista molt diferents per seguir aprenent.

En el sector laboral, on has de trobar un camí i construir uns fonaments (formació i experiència laboral), aquest tipus d’experiències, els voluntariats, són claus per aprendre i practicar (i posteriorment plasmar en el currículum), el que més t’agrada desenvolupar en el teu àmbit professional. Poden ser a nivell local, nacional o internacional, ja que en aquests moments hi ha voluntariats de tot tipus per tot el món.

Principalment, els factors més importants per poder experimentar voluntariats a l’estranger, són el temps i els diners, que en el meu cas he pogut trobar l’equilibri i els recursos suficients amb la combinació constant de diferents feines temporals. Amb contractes temporals de temporada, d’estiu o d’hivern; o segons la duració dels projectes. La majoria dels contractes d’entre 3 mesos i 6 mesos, i en alguns casos entre 1 o 2 anys.  Aprofitant l’espai de temps entre aquestes feines temporals, per fer grans viatges arreu del món, en forma de voluntariats, per així poder viatjar, aprendre i treballar al mateix temps. A part de fer voluntariats per diferents països com l’Equador (Sud Amèrica) o Sri Lanka (Àsia), en el sector del medi ambient/natura, m’he dedicat a diversos serveis i modalitats, des de punts d’informació i activitats d’educació ambiental; passant per la vigilància, com a guarda forestal; fins al rescat i rehabilitació d’animals salvatges en centres de fauna. La temporalitat té coses bones i dolentes només, que amb el temps s’ha d’aprendre a combinar-les per continuar endavant.

Quina és la teva tasca al dia a dia?

En l’actualitat, treballo en una brigada forestal, en un projecte de 3 mesos, fent tasques de manteniment de boscos, camins i refugis d’alta muntanya al Parc Natural del Cadi Moixeró a la comarca de l’Alt Urgell. Una feina manual intensa dins dels boscos i a l’alta muntanya, amb la satisfacció d’uns paisatges i uns entorns naturals nets i ben conservats pel seu millor desenvolupament i perquè els usuaris del medi natural els puguin gaudir en les millors condicions.

Sempre estic pendent de les borses de treball relacionades amb el meu sector, esperant les diferents places que surten cada any per la temporada d’estiu en el sector medi ambient, de 3 mesos a 6 mesos durant l’estiu, així seguir amb el rol de combinar diferents experiències laborals.

T’has sentit recolzat per la família i la gent?

Sí, molt. Tot i que, el medi ambient és un sector laboral molt complicat i inestable, com d’altres sectors molt específics, ja que normalment no és una prioritat per les administracions o empreses, perquè no és molt rendible o el benefici a curt termini és molt complicat. I la natura, en aquest cas, requereix del seu temps. El principi no va ser fàcil, però el teu entorn més proper, el que t’aporta el suport més necessari, ha d’entendre i respectar el que més t’agrada fer, és vital.

Alguna aventura o anècdota?

Moltes, moltíssimes, puc dir i confirmar que la meva vida és una aventura permanent.

Hi ha una frase que m’agrada molt sobre l’aventura: ‘La vida és un riu d’aventures’. Fent referència al riu com si fos la vida, i les aventures com tots els passos que fa l’aigua durant el seu recorregut pel riu, amb el seu inici i el seu final. Entremig els diferents trams de la vida, tot tipus de experiències, tan bones com dolentes, algunes més breus o més intenses. Com l’aigua buscant per on fluir, corbes, desnivells, cascades, trams més ràpids, altres de més lents, parts més fondes, altres molt poc fondes...  

Des de la teva experiència personal, quin consell donaries a algú que té ganes de marxar a fer una estada a l’estranger però no ho acaba de veure clar?

Tenir les idees clares d’on voler anar i perquè, quins són els objectius i els beneficis que aporta aquest viatge tant a escala personal, professional, emocional i econòmica. Anar filtrant la millor opció, i per tant prendre aquesta decisió tan important, amb els temps necessaris, per poder comparar totes les possibilitats, preus, condicions, característiques, etc. Per així poder triar la millor oportunitat per a cadascú.

 

Planificació dels recursos, saber quan vols invertir en aquesta experiència tan personal com econòmicament parlant, i així sempre tenir una reserva, econòmica (diners) i personal (ganes), per poder retrocedir si les coses no surten bé, ja que mai se sap; i tornar al punt inicial tenint una estabilitat, per tornar a començar amb més ganes altre cop.

Finalment, tenir ganes d’aprendre i superar límits d’un mateix; i al mateix temps obrir la ment i deixar-se emportar pel viatge. La motxilla amb el just i necessari, ja que durant el transcurs del viatge s’anirà omplin de nous moments, nous records i noves experiències.

Què diries als i les joves que volen iniciar algun projecte?

En sectors laborals on les oportunitats són molt poques o intermitents, com es el meu cas, molta paciència i passió pel que fas són bons ingredients per aprofitar al màxim les poques oportunitats que es presentin. Constància, esforç i disciplina, han sigut tres factors que m’han ajudat moltíssim a continuar avançant per aconseguir fer realitat els meus somnis, les meves metes. I no rendir-se davant les adversitats, buscar una alternativa. En aquesta vida tot té un costat positiu i negatiu, només depèn de nosaltres en quina perspectiva decidim veure i entendre les coses.

 

Moltes gràcies pel teu temps Julià, et desitgem el millor ;)