MARC LLORENS
Avui parlem amb Marc Llorens, un jove cerverí aventurer i emprenedor, ens aconsella que “Viatjar és una medicina contra el racisme. Veus més el món i el respires.”
Primer de tot Marc, et pots presentar breument per a qui no et coneix?
Em dic Marc, soc de Cervera. Soc fotògraf, videògraf, pilot de drons professionals, editor de fotografies i creador de contingut per xarxes socials. Em dedico a la creació de contingut audiovisual per a empreses particulars i administracions. Estic bastant focalitzat quant a xarxes socials. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona Ciències polítiques de l'administració, també soc politòleg i tinc un màster en Comunicació Política. Vaig guanyar al 2021 el tercer premi d’Emprenedoria Jove del Consell Comarcal de la Segarra, com a emprenedor de Cervera per al meu projecte de fotografia i gravació aèria amb drons i producció audiovisual.
Quan vas començar aquest projecte de fotògraf, videògraf?
Treballava a l'Ajuntament de Cervera com a regidor i en un moment determinat vaig decidir canviar la meva vida i vaig convertir la meva afició, en la meva professió. Des de l’adolescència que m'havia agradat molt la fotografia, fer vídeos, editar contingut, tot a nivell molt amateur, fins que va arribar un moment que vaig autoformar-me fent cursos per internet i practicant moltíssim, és a dir, sortint molt al carrer amb la càmera i amb drons per arribar al punt que estic ara. Crec que la meva afició a la fotografia em ve de la meva mare, que li encanta. El tema dels drons va arribar més tard, abans de la covid, vaig viatjar a Mallorca i vaig veure volar un dron, i vaig pensar que interessant!!, i se’m va despertar les ganes de veure com funcionava i vaig treure’m un títol com a pilot de drons.
Quin és el vídeo més especial que has fet amb dron?
El primer vídeo que vaig fer en l’àmbit professional, i que ara no el considero gaire professional, però en aquell moment ho era molt, va ser un vídeo de Cervera, que està penjat al YouTube. Vaig estar dues setmanes donant voltes gravant tot el poble, i va ser un vídeo que a més la música me la va crear un amic meu que és productor musical. Em va sorprendre molt la bona rebuda de la gent, tothom ens va felicitar.
Quan et van començar a venir les ganes de viatjar?
Vaig començar a viatjar molt després de la universitat amb vint-i-un o vint-i-dos. És a dir, durant l'època universitària vaig estar estudiant a Barcelona, no vaig fer Erasmus, de manera que no vaig viatjar durant l'època universitària. I després d’estudiar, vaig començar a viatjar primer a Espanya. El meu primer viatge sol va ser, fer el Camino de Santiago, caminant d'una tirada. Va ser durant un mes i el considero el meu primer viatge gran. Després vaig començar a tenir més ganes de viatjar en l’àmbit internacional.
En quins països has estat?
Guatemala, Itàlia, Grècia, Israel, Índia, Nepal, Vietnam, Filipines…
Quin és el país que t’ha impactat més?
L’Índia
Has fet voluntariat en algun país? Què hi feies?
Si, als vint-i-cinc anys, va ser el segon viatge més gran, vaig fer un voluntariat durant un mes a Guatemala amb una ONG, Setem. Va ser el primer gran viatge internacional en un moment de la meva vida, en el que havia estudiat un màster, en el que no acabava de trobar feina del que havia estudiat, i estava bastant perdut. Recordo com el meu primer gran viatge, vaig anar a Itàlia, a Grècia, a Israel, a l’Índia i al Nepal, sense bitllet de tornada. I anava perquè no sabia què fer amb la meva vida. Em va anar molt bé per trobar-me i saber el què volia.
A Guatemala es fan camps de solidaritat, organitzant estades d'un mes a països amb més pobresa. Fas una estada per conèixer la realitat d’aquell problema social, com viuen les poblacions originàries, l’opressió que fa l’estat i com les empreses multinacionals exploten econòmicament les terres, els recursos naturals… Fèiem un treball de conviure, escolta… i d’aprenentatge, per prendre consciència de la seva problemàtica.
Quan vaig arribar a Cervera, vaig compartir i fer un retorn d’allò que havia viscut, escrivint en alguns mitjans de comunicació, fins i tot vaig fer alguna xerrada… com a tasca enriquidora per donar a conèixer aquella realitat. És una experiència que s’ha de viure per tu mateix, també es poden canviar les coses des d’aquí.
Quin és el país que t’ha impactat més?
El país on hi tinc un vincle molt emocional és a Filipines, perquè he estat en un orfenat amb nens, però el país que m’ha impactat més és l’Índia. És un país ple de contrastos, on hi ha una pobresa i riquesa extrema. Hi ha molta ignorància per manca d’accés a l’educació, però al mateix temsp és un país on hi ha molta saviesa, riquesa en espiritualitat. Hi ha unes olors i menjars molt forts… en canvi, Filipines és una antiga colònia espanyola, i com viuen és molt similar a la dels espanyols d’aquí. L’Índia no et deixa indiferent.
Al fet de viatjar a molts països t’ha aportat molts coneixements?
Jo crec que el més bo de viatjar és que et fas més coneixedor de la diferència i et transformes en una persona més tolerant. Quan tornes, no et sorprèn tant la diferència, et sents agraït, realment no valorem el que tenim. Una de les coses que et dona viatjar és que obres els ulls i et treu els prejudicis cap a les persones immigrades. Està molt bé que hi hagi diferència i que la gent visqui de diferents maneres. Viatjar és una medicina contra el racisme. Veus més el món i el respires.
Els hi recomanaries als joves que viatgessin? Perquè?
Totalment, perquè viatjar és la universitat de la vida. També pots fer coses a aquí a les nostres ciutats, caminar pels carrers de Barcelona amb la Fundació Arrels (que treballen per les persones sense sostre), però si que el fet de viajar t’obre un món al cap i aprens molt del món i també és una tasca d’introspecció, sobretot si viatges sol, que és un motiu per conèixer-se un mateix, per tant, ho recomano totalment, si us plau VIATGEU!! I que no us quedeu en els llocs més turístics, que us “empapeu” dels llocs més locals, que us relacioneu amb la gent del país, perdre’s… i anar més enllà.
Has rebut alguna ajuda per viajar?
M’han ajudat molt els pares, m’he autoorganitzat i he estalviat també.
Quin és el record més bonic que t’emportes despres d’aquest viatges que has fet?
A Filipines, el fet d’estar en un orfenat per conviure un mes i conèixer la realitat dels infants maltractats, abusats sexualment… i anàvem per un mes i vam estar tres mesos perquè ens va agafar el confinament. Va ser una experiència extraordinària, els hi fèiem de germans grans, i el dia que marxàvem vam plorar tots. És un vincle molt fort que sempre hi tornarem. Tenim el contacte de tots: la presidenta, alguns nens-joves per xarxes socials, whatsapp… vam anar el 2020, i 2023… i parlem amb ells encara. Tinc intenció de tornar-hi.
Quin missatge els hi donaries a les persones joves? Que viatgin molt i que així es coneixeran més, i sabran com és el món amb les realitats que existeixen. Emprendre és una opció molt personal, però si tens una idea que et mou, endavant, fes-ho!! Si que has de picar molta pedra, i aquí a Espanya a nivell econòmic no és gens fàcil.
T’has sentit recolzat per alguna entitat? Ho he fet tot sol, si que he tirat molt de la meva xarxa de contactes, m’ ha ajudat molta gent a nivell individual, i també m’han ajudat administracions, com que soc de la comarca, la Paeria , el Consell comarcal (Premi Emprenedoria Jove)… però m’he espavilat molt amb les xarxes socials, i tinc la sort de ser un bon comunicador.
On et poden trobar la gent?
A Instagram @marcllorensguim és on em podeu trobar i contactar, veure el meu projecte de videògraf- fotògraf, pilot de drons i dels meus viatges….
Gràcies pel teu temps, l’Equip de l’Oficina Jove et desitgem molts èxits!