OSKAR ROSELL DELGADO
Avui parlem amb l’Oskar Rosell Delgado, un jove de Cervera que actualment està treballant amb diferents grups musicals i en escoles d’skateboard.
Primer de tot Oskar, et pots presentar breument per qui no et coneix?
D’acord, soc l’Oskar Rosell Delgado (@oskar_rd), tinc vint-i-sis anys, i visc a Cervera. Sóc un jove més de la comarca, normal que no em coneixeu. M’interessa la música, l’skate i l’autoconeixement.
Quins estudis has fet?
Jo volia estudiar Fisioteràpia, però el batxillerat científic era difícil, i em vaig quedar a dues dècimes de la nota de tall, així que vaig fer un cicle superior per tal d'augmentar lleugerament la meva nota per poder entrar a la carrera. El CFGS era "Imatge per al Diagnòstic" i el vaig cursar a Lleida, on vaig aprendre a fer radiografies, TAC's, RM i tota la cosa relacionada amb aquest món. Superar-ho em va permetre finalment accedir a Fisioteràpia a Reus.
I pel que fa a la música, vaig completar el Grau Elemental del Conservatori de Cervera, i vaig realitzar alguns anys del Grau Professional, sense acabar-lo, ja que m'ocupava massa hores.
Quan vas començar a iniciar-te amb la música i l'afició a l’skate?
Amb la música vaig iniciar-me amb vuit anys, després de veure el meu veí que s'havia apuntat un any abans que jo, i ja m'ha acompanyat fins al dia d'avui, amb les seves pujades i baixades.
L'afició amb l'Skate crec que em ve d'abans i tot, no recordo ben bé, però crec que amb uns 6 anys uns parents de Saragossa em van regalar el seu skate vell que no el feien servir, a partir d'aquell moment vaig començar a utilitzar-lo com a mètode de transport, i bastants anys després ja em vaig atrevir a fer algun truc senzill.
A on treballes?
Sóc (quasi) artista, així que és sinònim de “pluriempleat”. Actualment, estic treballant de: músic (amb el grup "The Pink Goats", amb el grup infantil "Versions per Xics", i amb la cantant "Guada Garino"), de professor de Skate amb "Skatia", de tècnic de RX al centre mèdic HLA de Guissona, de muntador d'escenaris i equips de so amb "OA2 Produccions", i des dels temps de pandèmia a l'Ajuntament de Guissona, que és el que m'ocupa més hores actualment.
Sovint també em toca ajudar a la Granja del meu pare, i a més sóc professor particular de guitarra, baix elèctric i ukulele quan els meus alumnes volen.
Ens quins projectes musicals formes part?
Actualment, com he dit anteriorment formo part de "The Pink Goats", aquest juraria que serà el nostre 10è any als escenaris; com passa el temps. Des de l'inici de la pandèmia també es va crear "Versions per Xics", ja farà quasi dos anys. I en el últim any he col·laborat amb la Guada Garino per tal de completar les seves cançons. També vull anomenar els Bombollers de Cervera, que tot i que últimament no hi puc aparèixer tant, ja seran divuit anys amb ells.
Explica'ns els teus projectes vinculats a la Segarra.
Els meus projectes són els grups de música, i la feina amb "Skatia", intentant promocionar el skate com un esport més, posar-lo al nivell del futbol, el bàsquet, la natació, o qualsevol esport. A la Segarra, i també a tota la província de Lleida som pocs els que patinem, i és una llàstima que no siguem més gaudint d'aquest esport i que no puguem tenir més instal·lacions adequades per a la seva pràctica. Per tant, els projectes són fer promoció de la música en totes les maneres, i intentar que més gent patini a la província.
Et sents recolzat a la teva comarca?
La veritat és que no, em costa trobar situacions on m'hagi sentit ajudat per gent de la comarca externa als projectes. La música/l'art és difícil de valorar i apreciar correctament, hi ha moltes hores darrere que no es tenen en compte.
A més som de la Segarra, on econòmicament sempre hem tingut mala fama i s'utilitza molt el favor unidireccional, ja que el pensament és: els de la comarca ho han de fer per la comarca, aquí han de cobrar menys, o han d'adaptar-se i posar facilitats extra; i això dificulta les coses, i no et fa sentir recolzat.
Pel que fa al Skate en ser tan i tan minoritari ho fa més complicat, en tota la comarca només tenim 2 skateparks; aquests no tenen el manteniment que necessiten, i a més han estat creats per gent que no ha fet mai ús d'aquestes instal·lacions, i, per tant, no són del tot funcionals. Com diu la gent de la comarca no ens podem queixar, que almenys tenim un lloc; nosaltres, però encara diem que el millor skatepark de la província de Lleida, seria un dels pitjors de la província de Barcelona...
Què diries als i les joves que estan interessats en el camp artístic?
Els hi diria que no ho tindran fàcil, que no es pot viure de l'art aquí, però que creïn sense importar el resultat, i de mentre que vagin estalviant molt i molt, per tal de poder sortir de la comarca i poder expandir el seu art, ja que en les nostres terres és molt difícil, i segur que des de la Segarra els hi costarà aconseguir els seus objectius artístics.
Quins plans de futur tens?
El futur és molt incert, tal com portem veient en els últims anys; així doncs el meu pla suposo que és suportar el dia a dia i intentar mantenir allò que tinc, a més de descobrir tot allò que em falta. I espero poder-ho fer damunt d'un skate i amb la música entre mans.