XÈNIA CASANOVAS

Avui parlem amb la Xènia de Sant Guim de Freixenet, una jove estudiant d'ERASMUS

Primer de tot Xènia, et pots presentar breument per a qui no et coneix?

Soc la Xènia, nascuda a Sant Guim de Freixenet, tinc vint-i-dos anys, soc molt curiosa i amb ganes d'aprendre i veure món.

Què estudies? Et va costar decidir quin estudis volies cursar?

Actualment estic acabant el grau de Relacions Laborals. En el seu moment, en acabar el batxillerat, em va costar molt decidir-me per un grau o carrera, sentia que se m'obrien moltes oportunitats d'estudi que fins al moment no havia contemplat, podríem dir, que potser hi havia massa opcions i tot! Durant aquell període em vaig sentir una mica perduda, perquè no hi havia una cosa concreta que m'apassionés. El que sí que tenia més clar era el camp en què em volia dedicar i vaig anar estirant aquest fil.

Fa un parell d'anys vas estar fent d'AUPAIR a Amsterdam. Com es que et vas animar a marxar un any a fer d'AUPAIR? És una experiència que recomanaries als joves?

Sempre havia tingut el neguit de marxar a viure a l'estranger, i durant la pandèmia i la quarantena ho vaig estar pensant molt, i era una experiència que volia viure abans d'endinsar-me dins del món laboral i totes les responsabilitats que això comporta.

Jo volia marxar a treballar fora, però era més complicat, perquè buscar feina i allotjament a distància és difícil. Em van recomanar de fer d'Au pair, doncs tot i que no es cobra un gran sou, no t'has d'ocupar de les despeses d'allotjament ni del menjar perquè vius amb la família de qui cuides els fills, i per mi era la millor opció.

Jo no paro de recomanar-ho a tothom que m'ho pregunta, per mi va ser una experiència molt enriquidora, on a part de perfeccionar el meu anglès, vaig poder conèixer una cultura i un país a un nivell que viatjant no hagués pogut ser. També va haver-hi dies en què trobava a faltar la meva família i amics, però vaig tenir molta sort de tenir una bona família d'acollida.

Actualment estàs fent un ERASMUS, en quin país l'estàs fent? Com t' has sentit?

Ara mateix estic d'Erasmus a Estocolm, Suècia. Estic gaudint molt de l'experiència perquè és un país, i en general, una cultura molt diferent de la nostra. El clima també és un factor important, però venint de la Segarra, gaudeixo molt la neu, la pluja i els paisatges verds que abunden a Suècia.

Els principis sempre són una miqueta més durs, adaptar-se a un lloc nou i crear vincles les primeres setmanes semblava més difícil, però una vegada comences a conèixer gent i a voltar per la ciutat et crees el teu propi entorn. Ara mateix estic molt a gust, perquè considero que estic com a casa.

Què t'emportes d'aquesta experiència?

Definitivament de l'Erasmus m'emporto tota la gent que he anat coneixent al llarg d'aquests mesos. Pot sonar molt a tòpic, però a l'estar en un país on no coneixes res i a ningú, les relacions floreixen més ràpidament i la confiança també!

També valoro molt haver pogut conèixer persones de diferents països amb les que he pogut compartir classes a la universitat i alhora amistat, amb les mateixes inquietuds i amb qui he pogut compartir pensaments i opinions tot i haver crescut en països molt diferents.

Estic molt agraïda per haver pogut marxar a fer l'Erasmus, ja que viure a l'estranger és bastant car, i soc conscient del privilegi que això comporta, però estalviant i amb l'ajuda dels pares i família ho he pogut fer.

Què vols fer en el teu futur? (estudis, feina...)

Després de l'Erasmus, que tot i ser molt bonic també he de dir que és una experiència cara, i a l'estar acabant la carrera estic començant a buscar feina. El setembre passat vaig començar el grau de Dret i vull compaginar-ho amb la feina. Segurament en un futur continuï estudiant, probablement un màster o similar, però intento no planejar a molt llarg termini, vaig fent pas a pas sense tancar-me a res.

Quin missatge els hi donaries a les persones joves de la teva experiència?

El missatge que m'agradaria transmetre és que no tinguin por en trencar amb el que està "establert". En aquest sentit, vull dir que cada persona té els seus propis interessos i manera de veure la vida i que no ens hem de posar dins del motlle que la societat dissenya per nosaltres. Jo personalment, del que més por tenia era trencar amb el que considerava que era el correcte: batxillerat, quatre anys de carrera i treballar. Jo tenia el neguit de viatjar i viure fora, però no volia "perdre anys" de la carrera, fins que vaig decidir que podia i volia permetre'm un any fora i que no passava res per anar un any tard.

I que no passa res per equivocar-se, que estudiïn el que els agradi i els hi vingui de gust, ja sigui una carrera, un grau mitjà o un grau superior, si volen viatjar que ho facin, tots som diferents i no tot és tan important com sembla.

Gràcies pel teu temps, l'Equip de l'Oficina Jove et desitgem molts èxits! A vosaltres, i gràcies per l'oportunitat!